Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
L’illa Plana
L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…
Bec d’alena
El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la Catalunya…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
cap de l’Aljub
Cap
Nom amb el qual era antigament conegut el cap de Santa Pola
(Baix Vinalopó).
la Platja Llisa
Nucli
Nucli turístic del municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), a ponent de la vila.
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Castells i edificacions militars de la Selva anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Castell d’Estela Torre de Sant Climent o de Roca-salva Castell del diable Anglès Castell d’Anglès Arbúcies Castell de Montsoriu Torre de les Bruixes Torre de Vilarmau Blanes Castell de Blanes o de Sant Joan Brunyola Castell de Brunyola Caldes de Malavella Castell de Caldes Castell de Malavella Poble de Caulès Hostalric Hostalric Lloret de Mar Castell de Lloret o de Sant Joan Maçanet de la Selva Castell de Torcafeló Torre de Marata Torre o força de Cartellà…
sal comuna

Sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…
Gamba roja vulgar
La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al nostre…
Remena-rocs
El remena-rocs és regular als Països Catalans durant les migracions, encara que sempre en un nombre petit A l’hivern és, així mateix, molt local i escàs Durant la primavera, el major nombre de dades de remena-rocs migradors es dóna l’abril i el maig, i a la tardor, de l’agost a l’octubre, malgrat que, a causa de l’extrema migradesa del flux migratori màxima de 30 exemplars el 040574 a les salines de Cubelles i de l’existència de dades esparses durant tots els mesos de l’any, la fenologia del pas resulta molt poc definida Aquest ocell és una espècie estrictament litoral, característica de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina