Resultats de la cerca

Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a…

Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot…

El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…

Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d' Avellanadell

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent M Anglada El santuari de la Mare de Déu del Catllar es troba al terme de Tregurà És situat en un promontori a 1 165 m d’altitud Es veu des de la carretera de Setcases entre els punts quilomètrics 8 i 9 venint de Vilallonga de Ter després de travessar el riu hi mena un camí de muntanya Mapa 218M781 Situació 31TDG418900 Història Santa Maria del Catllar és un petit edifici d’estructura romànica situat en el turó on hi hagué abans el castell del Catllar o “ Castellario ”, que donà nom a un famós llinatge Ara un antic mas proper a la…

Miquelet, Ade Ros, 1772, coll part JLV Durant la guerra de Successió la monarquia francesa mobilitzà les nombroses companyies de fusellers de muntanya que li resultaren tan efectives en les ocupacions del territori del Principat a la darreria del segle XVII, gràcies a l’excellent coneixement del país que tenien i a la seva àgil mobilitat Alain Ayats n’ha exposat el funcionament una companyia era considerada pels oficials, abans que res, com un negoci sovint profitós, en la mesura que aquests percebien una dotació econòmica de la monarquia mitjançant la qual pagaven els seus homes, sempre amb…

L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic,…

Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…