Resultats de la cerca

L’èxit de The Mask 1994, de ChRussell, la donà a conèixer i esdevingué una actriu popular per les interpretacions a The last Supper 1995, de STitle, Feeling Minnesota 1996, de SBaigelman, o My Best Friend’s Wedding 1997, de PJ Hogan Ha protagonitzat, entre altres films, There's Something about Mary 1998, de P i BFarrelly, Very Bad Things 1998, de PBerg, Being John Malkovich 1999, de SJonze, Any Given Sunday 1999, d’OStone, Charlie's Angels 2000, de McG, Things You Can Tell Just by Looking at Her 2000, de RGarcia, Invisible Circus 2000, d’ABrooks, Vanilla Sky 2001, de CCrowe, The…

Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…

Estudià cant a Interlochen i després amplià la seva formació a Viena amb H Hotter El 1980 entrà a formar part de l’Òpera Bavaresa, on es destacà en òperes de R Strauss i R Wagner El 1984 es presentà a l’Òpera de Chicago com a Micaëla Carmen El mateix any debutà a Bayreuth, on tornà el 1987 amb el paper d’Elsa Lohengrin , el mateix amb què feu el debut un any més tard al Covent Garden de Londres El 1988 també interpretà Guillem Tell a la Scala de Milà, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York fent de Donna Anna Don Giovanni També ha cantat amb èxit a l’Òpera de…

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i una sèrie d’…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago…

Estudià ciències polítiques a l’Amherst College de Massachusetts Posteriorment treballà en una empresa turística de la seva famíla i el 1990 publicà una primera novella de misteri L’any 1995 publicà Deal Breaker , guanyadora del premi Anthony, la primera de les novelles protagonitzades per l’ex jugador de bàsquet convertit en detectiu ocasional Myron Bolitar La sèrie inclou també Drop Shot 1996, Fade Away 1996, premis Edgar Allan Poe i Shamus, Back Spin 1997, One False Move 1998, The Final Detail 1999, Darkest Fear 2000,  Promise Me 2006,  Long Lost 2009 i Live Wire 2011, premi internacional…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir del 1921,…

Realitzà estudis com a clarinetista però el 1936, després de guanyar un concurs de cant a Viena, reorientà la seva carrera cap a l’art vocal El 1937 debutà a Colorno i més tard cantà en diferents teatres d’Itàlia i els Països Baixos El 1946 actuà al Teatro alla Scala de Milà Al llarg de la seva carrera visità diversos teatres d’Itàlia, França, el Regne Unit i l’Amèrica del Sud Posseí una veu potent i ben timbrada i un temperament més extravertit que no pas refinat Obtingué un gran èxit al Gran Teatre del Liceu, on debutà el 1949 amb el paper de Fernando de La favorite , i fou un dels ídols de…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments socials Fou curador…