Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Vicent Pla i Cabrera
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Escriví articles de divulgació en el Diario de Valencia i en el Correo de Valencia , a més d’alguns poemes i comèdies És autor de Resumen histórico del señorío de Alcalatén y de la insigne fábrica de loza fina del Excmo Sr Duque de Híjar 1799, d’interès per a l’estudi de l’Alcora i la seva fàbrica de porcellana, i Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara y descubrimiento de su famoso templo de Venus 1821, un opuscle, en forma d’epistolari adreçat al pare Bartolomé Ribelles, en què descriu aquesta troballa arqueològica
‘ahd
Història
Tractat de pau.
Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir
Abdullah bin Abdul Kadir Munshi
Literatura
Escriptor malai.
Oriünd d’Aràbia, el seu pare i el seu avi foren mestres de l’Alcorà, i ell fou educat en la cultura tradicional musulmana Home molt culte, prengué contacte, a través dels anglesos, amb la cultura occidental, que influí profundament damunt seu La seva obra és considerada el pas de la literatura malaia antiga a la moderna És autor d’unes memòries Hikayat Abdullah , 1845 i d’un diari de viatges Kesah Pelayaran Abdullah , obres plenes de descripcions i anècdotes del seu país Fou també editor i traductor, i es preocupà pel desenvolupament de la impremta
Joan Andreu
Matemàtiques
Apologista i matemàtic morisc, fill de l’alfaquí Abdal·là, el qual succeí en el càrrec.
Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva
Tauchnitz
Família d’editors i de llibreters alemanys.
Iniciaren llur activitat el 1797 a Leipzig, amb l’obertura d’una impremta —a la qual s’afegiren després una casa editorial i una secció de manuscrits— a càrrec de Karl Christoph Traugott Grossbardau, Saxònia 1761 — Leipzig 1836 L’editora publicà edicions molt acurades de la Bíblia, l’Alcorà, els clàssics antics i també obres musicals Continuada per Karl Christian Philipp Traugott, fill de l’anterior Leipzig 1798 — 1884, que publicà vocabularis en moltes llengües, fou ampliada amb la fundació d’una nova casa a Leipzig, el 1837, que sobresortí amb la '' Collection of British and…
xiisme
Islamisme
Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l’islam en ésser desposseït 'Alī ibn Abī Ṭālib per Mu’āwiyya I.
Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’imamat, segons…
alfabet àrab

Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917…
al-Aš’arī
Islamisme
Un dels més notables teòlegs de l’islam.
Inicialment fou deixeble d’al-Ǧubbā'ī a l’escola mutazilita de Bàssora, però el 912 sembla que, a causa d’un diferent criteri sobre la predestinació, deixà l’escola i renegà públicament les seves interpretacions racionalistes, les quals, sostingué, menen a la substitució de la fe per la raó Inicià l’escolàstica ortodoxa de l’islam, defensà l’existència dels atributs divins, definí l' Alcorà com a paraula eterna i increada de Déu i sostingué la responsabilitat divina en els actes humans, els quals, creats per Déu, són acceptats pels homes, fet que els fa mereixedors de premi o de…
Costur
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, estès a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, que talla en aquest sector, formant un congost, els contraforts sud-orientals de les serres de la Nevera i de la Creu.
El terme és drenat, a més, pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda Un 38% del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges Hi predomina l’agricultura de secà ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli El poble 467 h agl 2006, costurers 465 m alt, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l’Alcora La seva església parroquial de Sant Pere Màrtir conserva una pila baptismal romànica procedent de l’ermita de Sant Salvador del castell de…
casuística
Religió
Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
Mètode ja present en la Bíblia i en els comentaris del Talmud i l’Alcorà, respon a la necessitat de superar la tensió entre l’abstracte de la llei i el concret de la realitat vital, tot defugint el rigorisme en l’aplicació de la llei moral En el cristianisme, com a fórmula d’exposició completa de la doctrina moral, comença amb la Summa de poenitentia et matrimonio 1235 de Ramon de Penyafort i ha tingut en els jesuïtes el seu màxim exponent Una figura decisiva fou Alfonso Mde Liguori Tanmateix, els excessos dels mètodes desembocaren en un legalisme superior al que hom havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina