Resultats de la cerca

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics

El fet que el valor del producte sigui el resultat d’una determinada combinació de factors fa molt difícil de definir l’aportació concreta de cadascun d’ells considerat aïlladament per això els marginalistes han elaborat diferents conceptes per arribar a una concreció d’aquella Així, Böhm Bawerk establí la diferenciació entre béns substituïbles i no substituïbles, i atribuí la formació de valors als no substituïbles Wieser intentà de remeiar les insuficiències d’aquesta teoria partint de la necessitat de cooperació d’ambdós tipus de factors i John BWark introduí el concepte de…

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Fill de Maništusu 2306-2292 aC i net de Sargó I Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran els gutis i els lulubis, tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin , conservada al Musée du Louvre de París A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia 2191 aC Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar

Provinent d’una família de brahmans i educat a Anglaterra, de molt jove hom li atribuí poders especials, motiu pel qual els seus protectors fundaren el 1911 l’orde de l’Estel, que ell havia de dirigir El 1929 dissolgué l’orde, en desacord amb l’autoritat amb la qual hom l’havia investit Tanmateix, els seus escrits sobre mística i espiritualitat The First and Last Freedom , 1954 Commentaries on Living , 1956-60 The Urgency of Change , 1970 Truth and Actuality , 1977 etc li reportaren un gran nombre de seguidors El 1969 fundà una escola per a posar en pràctica les seves idees

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Formulada per BL Whorf, el qual n'atribuí la idea inicial al seu mestre E Sapir, aquesta hipòtesi s’inscriu en l’anomenat relativisme lingüístic La seva formulació més radical postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses percepcions i formes d’entendre el món Tot i que hom no n'ha establert una confirmació o una refutació clara, n'ha fet diverses objeccions com la circularitat de la mateixa hipòtesi si fos veritat, Whorf no ho podria saber o l’existència de principis universals en l’espectre cromàtic, per exemple que la contradiuen

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…

Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a Polònia, mentre que…

Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de…