Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
ball d’espases
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen espases a les mans, amb les quals, tot dansant, fan diverses figures, com passadissos amb volta, estels, etc.
El llenguatge del cos: la dansa
En la dansa, és el cos qui parla La dansa és un llenguatge comparable fins i tot al “llenguatge verbal” de l’escriptor i del poeta D’altra banda, com afirma el gran coreògraf i ballarí francès Maurice Béjart, “la dansa és una de les rares activitats humanes en què l’home s’implica en la seva totalitat cos, cor i esperit… Per a un nen, ballar és tan important com parlar, comptar o aprendre geografia Per al nen que neix ballador és essencial no desaprendre aquest llenguatge per la influència d’una educació repressiva i frustrant” De quina manera parla el cos en la dansa La cultura occidental ha…
encadenat
Dansa i ball
Dansa rossellonesa en què evolucionen algunes fileres de balladors amb un moviment de ziga-zaga entrelligant-se els moviments d’una filera amb els d’una altra.
ball de cascavells
Dansa i ball
Ball popular en què els balladors, generalment homes sols, porten cascavells als braços i a les cames, o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
Fou molt popular al Principat, especialment a la Catalunya septentrional, de la Noguera Ribagorçana al Llobregat, on el ballaven les vigílies de les festes majors formava part, en alguns llocs Bages, de la festa de les caramelles És ja documentat el 1481 a Barcelona amb motiu de l’entrada de la reina Isabel de Castella
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant Joan, o d’una…
dansa de l’atxa
Folklore
Dansa cortesana, corrent entre els ss XIV al XVII, el capdanser i els balladors de la qual evolucionaven amb una atxa o brandó encès a la mà.
La música i la coreografia són pràcticament idèntiques a les del ball del ciri
ball de bastons
Música
Cadascun dels diversos balls tradicionals que es fan a moltíssimes localitats dels Països Catalans i que tenen en comú la percussió dels bastons que porten els balladors.
En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
cadena
Dansa i ball
Evolució realitzada per dos rengles de balladors (freqüentment un d’homes i un de dones) que avancen en sentit oposat donant-se les mans momentàniament i passant-se ara per la dreta, ara per l’esquerra.
bolero
Dansa i ball
Ball d’una o més parelles, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4 i format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors ( el bien parado
) mentre la música repeteix la tornada.
Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra