Resultats de la cerca

Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica

La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…

S’inicià al Club Deportivo Piscinas, on jugà a paleta cuir, i es proclamà triple campió de Catalunya juvenil i campió català de segona categoria 1975 amb Ramon Janés Passà al Club Gimnàstic de Tarragona 1976-78 i al Club Natació Barcelona 1978-92, on jugà a pala curta Davanter, fou tutelat sempre pel seu pare i ha estat el palista català més guardonat de tots els temps Amb Raimon Brugués, fou tres vegades campió del Torneig San Fermín Chiquito i campió d’Espanya de clubs amb el CNB 1981 Guanyà el Campionat de Catalunya amb Raúl Oterino 1977 i amb Brugués 1978-85, amb qui aconseguí el…

Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19,6 65,8 12,3 3,1 4,5 74,5 1,4 4,2 30,7 mitjà en volàtils 3,1 23,4 63,6 9,9 0,8 4,9 76,7 1,5…

Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna, més una…

Ferrocarril de les mines d’Ojos Negros a Sagunt A final del segle XIX, l’empresari basc Ramon de la Sota y Llano es va interessar per les mines de ferro situades a Ojos Negros Terol L’interès de l’empresari basc es devia al progressiu esgotament de les mines del litoral cantàbric, però el problema era el transport des d’uns jaciments tan allunyats de la costa Així, quan a l’agost del 1900 Sota i el seu soci Eduardo Aznar van arrendar les mines, el primer problema fou el de construir una línia ferroviària fins al litoral mediterrani i, allà, erigir un moll de càrrega Van sorgir, d’aquesta…

Té una duresa entre 9 i 10 en l’escala de Mohs És emprat particularment per als metalls més durs, com és ara les eines de carbur de tungstè

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…

El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…

Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats