Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Viure i veure
Literatura catalana
Memòries d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, publicades, en quatre volums, entre el 1989 i el 1996.
En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avellí Artís-Gener, més conegut pel seu nom de ploma, Tísner , reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil Espanyola En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adeu a la pàtria, camí de l’exili En el tercer volum hi aplegà l’experiència del primer exili a França, després el viatge a…
brodada
Indústria tèxtil
Art
Acció de brodar.
La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que…
desmobilització
Militar
Canvi i desactivació formal i controlada d’un combatent en actiu, sigui d’un cos regular (forces armades), com sobre actors irregulars (grups armats d’oposició, guerrilles, mercenaris, etc).
Els processos de desmobilització comprenen diferents escenaris, des del pas dels combatents individuals per centres temporals on reben formació i suport per a la seva desmobilització, fins a moviments massius d’exèrcits per al seu registre i desarmament
blasquisme
Història
Moviment polític republicà del País Valencià centrat en la figura de Vicent Blasco i Ibáñez
i el seu diari El Pueblo
, i individualitzat cap al 1896, arran de l’ensorrada definitiva del federalisme de Pi i Margall.
El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…
Filipines 2017
Estat
El president Rodrigo Duterte va mantenir alts índexs de popularitat al llarg de l’any, però durant mesos va intentar assumir un segon pla en la sanguinària repressió de la delinqüència i el tràfic de drogues, que a finals d’any havia provocat més de 12500 morts El degoteig constant de casos de corrupció i excessos per part de les forces policials va forçar una simbòlica suspensió de la campanya, però al març es va restablir amb escasses resistències La principal veu opositora va ser la del diputat Gary Alejano, del grup nacionalista filipí Magdalo, el qual va presentar una moció de censura…
Sierra de Teruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1938-1939; ficció de 78 min., dirigida per André Malraux.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña…
Antoni Coll i Prohens
Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra de 1936-39, membre de les joventuts d’Esquerra Republicana, que prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre del 1936) com a antitanquista utilitzant bombes de mà.
Morí en combat el mateix mes de novembre
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…
La invenció de la tradició republicana
Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina