Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
evolució adiabàtica saturada
Meteorologia
Transformació d’una massa d’aire saturat que conserva l’entropia.
En aquesta evolució els productes de condensació o congelació produïts en l’ascens de l’aire s’incorporen al corrent ascendent, sense pèrdua de massa, de manera que en el descens aquests productes s’evaporen i l’aire passa a cada nivell pel mateix estat que tenia en l’ascens
Ludwig Rainer Claisen
Química
Químic alemany.
Fou deixeble d’August Kekulé a la Universitat de Bonn Professor de química a Kiel i a Berlín, els seus treballs de recerca en el camp de la química orgànica abastaren la síntesi d’èsters cetònics aromàtics, de β-dicetones i la condensació i la transposició que porten el seu nom
cumarina

Cumarina
©
Química
Substància aromàtica extreta de les llavors ( faves tonques
) del cumarú, d’olor semblant a la de la vainilla.
També es dóna en l’almegó En estat pur es presenta en forma de cristalls incolors, lleugerament solubles en aigua, que es fonen a 69°CTé el punt d’ebullició entre 297-299ºC Hom l’obté per condensació del salicilaldehid amb l’anhídrid acètic És emprada com a perfum i agent odorant, principalment
xantè
Química
Compost heterocíclic d’estructura tricíclica l’esquelet del qual ocorre en un gran nombre de colorants (eosina, fluoresceïna, rodamina, etc.).
És un sòlid cristallí, lleugerament groc, soluble en cloroform, èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 100,5°C Hom l’obté per condensació del fenol amb l’ o -cresol catalitzada per triclorur d’alumini o per reducció amb zinc de la xantona És emprat com a fungicida i en síntesi orgànica
piperidina
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor, amb olor de pebre, que bull a 106°C És soluble en l’aigua, en l’alcohol i en l’èter i té caràcter fortament bàsic Hom l’obté per reducció electrolítica de la piridina És emprat com a dissolvent bàsic, intermediari sintètic, catalitzador de reaccions de condensació i ingredient d’olis i fuels
acetaldehid
Química
Líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent, que bull a 20,2°.
Miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals És un dels principals productes intermediaris de la gran indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants, bé que sovint és utilitzat integralment a la mateixa fàbrica on és produït Els procediments d’obtenció industrial són quatre El primer, a partir de l’etanol, bé per deshidrogenació directa en fase vapor coure com a catalitzador, cobalt i crom com a promotors o bé per oxidació deshidrogenant sobre tela de plata en fase vapor El segon a partir de la mescla propà-butà gas natural liquidat, per oxidació catalítica…
vapor
Física
Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.
Bé que correntment hom anomena vapor el gas que és pròxim a la condensació o el que correspon a la fase gasosa d’una substància que, en les condicions habituals de pressió i de temperatura, és també en estat sòlid o líquid, com és ara l’aigua, des del punt de vista d’estat d’agregació vapor i gas són una mateixa cosa
aldol
Química
Designació genèrica dels β-hidroxialdehids.
Els aldols són substàncies solubles en aigua, poc estables, amb les propietats dels aldehids i dels alcohols Es dimeritzen fàcilment i per destillació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics donen aldehids etilènics Són obtinguts per condensació aldòlida d’aldehids i en certes condicions es descomponen regenerant-los El més conegut és l’aldol ordinari, anomenat simplement aldol
baquelita
Química
Nom comercial de la resines fenòliques
termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.
L’any 1878 Adolf Baeyer estudià aquest tipus de reacció de condensació, l’aspecte pràctic i industrial de la qual fou desenvolupat i patentat el 1900 per Leo Hendrik Baekeland, de qui procedeix el nom d’alguns d’aquests productes Fins fa poc temps la baquelita era molt emprada com a material aïllant, però ha estat desplaçada pel poli clorur de vinil
cetogènesi
Bioquímica
Via metabòlica que en l’organisme utilitza els superàvits d’acetil-CoA, anomenada també via de l’àcid acetoacètic
.
Es basa en la condensació de l’acetil-CoA amb acetoacetil-CoA, que dóna β-hidroxiβ-metil-glutaril-CoA, a partir del qual són sintetitzats els lípids esterínics Quan és produït un excés d’aquest material tenen lloc escissions de la seva molècula que donen àcid hidroxibutíric, acetona o àcid acetoacètic, els quals són eliminats conjuntament consituint els anomenats cossos cetònics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina