Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les…
Dret 2013
Dret
En el context jurídic mundial, al llarg del 2013, el processos constituents que s’havien encetat amb les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab van experimentar retrocessos importants a Egipte, amb el cop d’estat que va fer retornar els militars al poder Les monarquies absolutistes del golf Pèrsic van continuar al marge del respecte als drets humans essencials reconeguts en els tractats internacionals, sobretot a causa del tracte que dispensen als treballadors estrangers i les dones En un context diferent, la condemna al soldat nord-americà Bradley Manning per les revelacions de documents…
pena de terç
Història del dret català
Del segle XIII al XVIII, en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes en els quals s’imposava una obligació de pagament, clàusula penal contractual inserida normalment o per al cas d’incompliment de l’obligació: el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc, mesura coactiva que obligava a pagar el deute per tal que el debitor no pogués ésser empresonat com a deutor del fisc.
L’instrument públic on hi havia aquest pacte rebia vulgarment el nom d'escriptura de terç Generalment en aquesta mena de contractes hi era addicional la clàusula guarentígia
El sindicalisme en el període democràtic
Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…
Gabriel Guàrdia
Art gòtic
Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i definir la…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
Els pintors de l'Empordà del primer gòtic internacional
Art gòtic
Victòria de les tropes de Manfredònia per la intercessió de sant Miquel, del retaule de Sant Miquel de Cruïlles BG/MAG – Ad’I Els dos centres que polaritzaren la major part de la contractació de l’activitat artística del període internacional al nord-est català foren Perpinyà –la segona ciutat del país més important demogràficament després de Barcelona i, a la vegada, capital civil del Rosselló– i Girona –poderós centre jurídic i religiós, com a cap de diòcesi– Situada a una distància gairebé equidistant d’aquest dos rellevants centres, dels quals era pas natural de nord a sud i viceversa,…
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina