Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
moviments de la terra
Geologia
Desplaçaments de les masses continentals terrestres, que, segons les forces que els produeixen, poden ésser de dos tipus: epirogènics i orogènics.
Els epirogènics són lents moviments d’enfonsament o d’aixecament produïts per un joc de forces verticals Aquests moviments es poden apreciar molt bé a les regions de la costa, on es tradueixen per un avanç lent o una retirada lenta de la mar, segons que s’enfonsi o s’aixequi el continent Els orogènics s’originen per l’acció de forts moviments horitzontals que provoquen la deformació i el plegament dels sediments i el seu lent aixecament, fins a arribar a formar les serralades de plegament
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…
Els úrsids: ós
Àrea de distribució mundial dels úrsids La línia de punts negres indica el límit meridional dels desplaçaments de l’ós polar Ursus maritimus Maber, original dels autors Els óssos són animals robustos i pesats, amb el cap gros, les extremitats curtes i fortes i la cua rudimentària Entre ells, es troben els carnívors més grossos del món, com l’ós blanc o polar Ursus maritimus , que arriba a pesar 750 kg i una subspècie d’ós bru Ursus arctos middendorffi , que arriba als 500 kg Existeixen set espècies d’úrsids, agrupades en cinc o sis géneres, segons…
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de…
migració
Etologia
Desplaçament cíclic i orientat, generalment col·lectiu, d’una població animal i sovint amb moviments de partença i arribada molt precisos.
Pràcticament, hom l’ha constatat en totes les classes del regne animal, bé que els exemples més característics i evidents apareixen entre els cordats, especialment els ocells Actualment el fenomen migratori encara no ha estat explicat del tot, però hom creu que depèn tant de factors externs canvis climàtics o tèrmics, alteracions periòdiques de la quantitat d’aliment disponible, etc com d’interns hormones, ritmes fisiològics, etc Els ocells efectuen el viatge d’anada i el de tornada en el transcurs d’un mateix any i coincideixen amb l’activitat fisiològica sexual Durant l’època d’activitat…
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The…
Francisco de los Cobos
Història
Secretari de Carles V.
Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als projectes…
Torlit
El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc…
membrana
Electroacústica
Làmina prima susceptible de vibrar en ésser sotmesa a l’acció d’ones sonores o a forces capaces de produir-hi desplaçaments longitudinals.
Forma part de molts aparells acústics botzina, i constitueix el fonament dels transductors electroacústics més corrents altaveu, auricular 2 , micròfon
transhumància
© Fototeca.cat
Història
Ramaderia
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.
Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del s XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina