Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
roure
Roure de fulla gran
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies.
Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…
Jardins Artigas

Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
Edredó
Els habitants dels països càlids solen meravellar-se de la comoditat i l’escalfor que troben als llits dels països freds, sobretot dels nòrdics la gelor temuda o el pes d’una imaginada muntanya de flassades són substituïts per una amorosa sensació de càlida lleugeresa Aquesta mirífica comoditat estava reservada temps enrere a unes minories privilegiades, ja que la majoria, en efecte, passava fred al llit Només uns quants gaudien aleshores del que actualment és un recurs comú els cobrellits aïllants i lleugers, tous i reconfortants Alguns són fets de fibres sintètiques, però els bons són una…
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
Sant Silvestre (Vallirana)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de Cervelló, i també…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics…
dríada
Botànica
Petit arbust procumbent, de la família de les rosàcies, ramificat, de fulles simples i oblongues o ovades, tomentoses pel dessota, i de flors blanques.
Creix en roquissars i prats de muntanya
Vernet
Vista parcial de Vernet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector septentrional del massís del Canigó, que comprèn la part mitjana de la vall de Cadí (entre els termes de Castell de Vernet i de Cornellà de Conflent) i la major part de la vall del riu de Sant Vicenç (on hi ha l’església de Sant Vicenç de Campllong), dominada per la pica del Canigó (2784 m alt).
Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important,…
Raspinell comú
Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques septentrionals i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina