Resultats de la cerca

Situació Vista des del costat sud-est d’aquest edifici característic del romànic avançat ECSA - J Ponsich Es troba al sud-est del terme de Sureda, a la vall de Sant Martí És ara l’església del veïnat de la Vall Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera que remunta la riba esquerra de la vall de la Maçana, fins a arribar al veïnat de la Vall PP Història Segons el precepte de Lluís el Piadós per a Sant Andreu de Sureda del 823, els primers monjos fundadors del monestir —vinguts probablement d’Espanya— es degueren installar d’…

Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…

Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932 “Et ego…

Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

Situació Façana de ponent de l’església, que mira a la plaça del Castell ECSA - M Catalán L’església parroquial de Santa Maria, prop del castell, presideix el poble de Vallfogona de Riucorb Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent CPO Història La parròquia de Santa Maria de Vallfogona és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de la darreria del segle XI i el començament del segle XII Pertangué a aquest bisbat fins el 1957, en què s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona…

Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant…

Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més clara de les…

Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets…