Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
clàusula de constitut
Dret
Clàusula inserida en els contractes d’alienació de la propietat o d’un dret real per fingir o suplir l’obligada tradició del venedor al comprador de la cosa alienada quan aquesta resta en poder del venedor per qualsevol motiu (arrendament, precari, etc), entenent-se feta la tradició mitjançant el sistema de substituir el concepte de possessió en nom propi pel de possessió en nom de l’adquirent.
De la vela al vapor
Vapor General Armero, SFarriols, sd MMB El darrer terç del segle XVIII representà l’inici d’una nova etapa per a la navegació, esperonada pel desenvolupament de les relacions comercials amb Amèrica Això és particularment palès en el cas de Catalunya En efecte, la fixació de contactes amb els mercats colonials de la Península Cadis i Gibraltar, essencialment facilità l’avenç d’una flota adreçada a connectar els mercats català i ultramarí, la qual cosa incrementà notablement els efectius navals Les dades són clares segons Josep Maria Delgado, al voltant del 1765 la flota catalana era composta…
bitlles catalanes
Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.
A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…
El resum

Educació
Què és un resum Un resum és un text reduït que reprodueix allò que és més important d’un altre text més extens Un resum és, doncs, una reducció d’un text sense perdre’n el sentit original Habitualment es parla d’una reducció a una quarta part aproximadament dels mots del text original, però això no sempre és possible, perquè depèn de les característiques del text Si el resum és una quarta part d’un altre text, vol dir que per cada cent paraules del text original, el resum n’ha de tenir només vint-i-cinc El text d’origen rep el nom de text de partida i el resum ha de reproduir fidelment el…
El domini dels núvols
La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…
El vitrall modernista
No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…
Zoologia 2010
Zoologia
La recuperació de grans mamífers extints als Pirineus L’any 2010 ha estat un any determinant pel que fa a l’inici de la recuperació de grans mamífers als Pirineus El cérvol, l’ós i el llop tornen a córrer per tota la serralada pirinenca Pel que fa al cérvol —que, tot i no haver estat mai tan amenaçat com l’ós o el llop, sobrevivia en petitíssimes poblacions els anys setanta del segle passat— durant el 2010, i de fet uns quants anys abans, ja se’n va demostrar la plena recuperació amb poblacions nombroses i sanes molt ben adaptades a hàbitats sobretot prepirinencs S’ha dut a terme una política…
Ecologia i medi ambient 2015
Ecologia
Acords de la cimera de París El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon esquerra, amb Laurent Fabius, president de la COP 21 centre, i François Hollande dreta, president de França, a la conferència sobre l’acord signat a París pel canvi climàtic © UN Photo / Mark Garten El 12 de desembre de 2015 passarà a la història com la data d'aprovació del que pot ser considerat el primer acord global de lluita contra el canvi climàtic entenent que el Protocol de Kyoto només comprometia els països més industrialitzats Després de 13 dies de negociacions, els representants dels 195 països participants en…
Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses (1635-1638)
El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina