Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
hipertensió portal
Medicina
Augment de la pressió normal de la sang al sistema porta hepàtic.
És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses que en condicions normals són de poca entitat entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu L’afluència de…
endoproctes
fototeca.cat
©
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.
El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per…
epiteli
epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars, cúbic, si és a l…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’amplada màxima, d’uns 3,5…
tòrax
A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’estern, l’omòplat…
pap
Anatomia animal
En alguns artròpodes adults, expansió voluminosa terminal de l’esòfag, on s’emmagatzemen els aliments.
Els nematodes
Consideracions generals sobre els nematodes Els nematodes constitueixen un grup de verms de cos cilíndric, no segmentat, i recobert d’una cutícula resistent que els dóna un aspecte molt característic Essent alguns, especialment els paràsits de l’home, coneguts des de l’antiguitat, el conjunt del grup ha anat prenent cada vegada més importància al llarg de la història de la ciència Els nematodes han tingut un gran èxit en la colonització de la Terra Apareguts durant el Paleozoic, han penetrat, a partir de l’ambient marí, en les aigües dolces i el medi terrestre, on un gran nombre d’espècies…
El que cal saber de l’espasme esofàgic difús
Patologia humana
L’espasme esofàgic difús constitueix un trastorn crònic, de causa desconeguda i en general de bon pronòstic, que es caracteritza per la presència de contraccions esofàgiques intenses i incoordinades que es poden manifestar amb dificultat per a empassar-se els aliments i dolor toràcic La persona que n’és afectada ha de tenir en compte que l’estat psíquic influeix notablement en l’evolució d’aquest trastorn, i sempre que sigui possible haurà d’evitar les èpoques d’estrès, en què els símptomes se solen aguditzar, ja que en les èpoques més tranquilles solen cedir o bé s’atenuen Quan el símptoma…