Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església de Sant Vicenç de Maià de Montcal des de ponent El mur és coronat per un campanar, que no és l’original J M Melció L’església de Sant Vicenç és la parroquial del poble de Maià de Montcal, situat a 241 m d’altitud i al peu de la muntanya del Montcal, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès Es troba a les derivacions sud-orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un indret drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per l’esquerra, i per la de Segueró Fou cap d’un municipi que l’any 1969 fou incorporat al de Dosquers Mapa 257M781 Situació…

Situació i presentació El municipi de Cubells, d’una extensió de 39,17 km 2 , és situat als vessants meridionals de l’alineació muntanyosa que formen la Serra Carbonera i la de Boada, des del coll de Boada al NW, al límit amb Alòs de Balaguer, fins a les partides de la Serra de les Comes i Valldeixils a l’E, on confronta amb el municipi de Foradada Al S termeneja amb Montgai per les partides de l’Hortet, el Salt, les Costes i per la Fita Alta fins al Sió, el curs del qual és en part divisòria entre ambdós municipis, de Montgai i de Cubells A l’W, Cubells limita amb el municipi de Camarasa i…

Situació Un aspecte parcial de l’edifici al segle passat, segons una pintura anònima conservada al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’emplaçament de l’antiga Comanda Templera de Barcelona, més tard Palau Reial Menor, es trobava a l’illa de cases formada pels carrers Ataülf, Palau, Templers i Comtessa de Sobradiel L’única part ara visible és la porta de la seva antiga església, que tot i ésser reconstruïda al segle passat, conserva encara elements romànics de la primitiva construcció MLIR Història La casa del Temple de Barcelona va ser una comanda…

Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…

L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…

Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…

Situació L’església és situada a la banda del nucli poblacional, que constitueix l’agregat de Casau, petit poble enlairat, a 1103 m d’altitud, a la riba esquerrade la Garona, al cantó sud-occidental de Gausac Mapa 148M781 Situació 31TCH188308 L’accés a aquest poble es fa a través de la carretera que, travessant el túnel de Vielha, mena al Pont de Suert Poc després d’haver passat pel Parador Nacional de Turisme, hi ha, a mà dreta, el trencall que hi porta FJM-AMB Església L’església de Sant Andrèu és un edifici d’origenromànic que, com tants d’altres, acusa la incidènciad’un seguit de…

Situació L’església de Sant Pere de Vallhonesta, situate da a la banda llevantina del terme, s’enlaira al vessant meridional de la vall que afaiçona el torrent de Rubió, des d’on, amb el seu esvelt campanar, presideix el nucli habitat de Vallhonesta, situat al fondal i a l’ampit oposat de la clotada Long 1°53’16” - Lat 41°40’25” Vista aèria del conjunt medieval amb l’església com a element principal J Pagans-TAVISA Perspectiva exterior de l’edifici des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme i amb l’absis bellament decorat amb arcuacions i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan S’…

Situació Vista d’aquesta capella, víctima, com moltes altres de la Ribagorça, del despoblament i l’abandó ECSA - MÀ Font La capella de Sant Salvador corona el tossal homònim 1 510 m d’altitud, al NW de Bonansa, el qual fa de divisòria d’aigües entre la Valira de Castanesa, tributària de la Noguera, i la vall de l’Isàvena Mapa 32-10213 Situació 31TCH072013 S’arriba a l’església, actualment en ruïnes, agafant al poble de Bonansa el camí asfaltat de Bibils i després el primer caminet a l’esquerra, que mena a la capçalera del barranc de Santa Llúcia Un cop allí cal seguir a peu un camí de…

Casulla del bisbe Miquel de Ricomà, d’autor anònim Catedral de Vic Miquel de Ricomà va ser bisbe de Vic en 1345-46 La seva casulla està formada per l’escapulari brodat i per la casulla pròpiament dita La peça és de diaspre, un teixit fabricat a Lucca a la fi del segle XIII i l’inici del XIV que es caracteritza pel fet de tenir decoració monocroma amb dues fileres d’animals L’escapulari és un brodat de lli, de sedes policromes i de fil de plata daurada que pertany a l’anomenat opus florentinum, és a dir, a la pintura a l’agulla pròpia de l’art florentí del segle XIV Museu Episcopal de Vic - JM…