Resultats de la cerca

Foren successivament marquesos de Praslin 1615, comtes de Chevigny 1699, ducs de Praslin, pars de França i comtes de l’imperi Francès 1810 Entre els seus membres destaquen César de Choiseul París 1598 — 1675, comte de Plessis-Praslin i duc de Choiseul 1652, que intervingué en la campanya d’Itàlia 1641 i a Catalunya durant la guerra dels Segadors, mariscal de França 1645, i que durant la Fronda obtingué la important victòria de Rethel 1650 davant el vescomte de Turena i els castellans Étienne François de Choiseul César Gabriel de Choiseul París 1712 — 1785, cosí de l’anterior i continuador de…

Els Erbach foren copers dels electors del Palatinat i comtes del Sacre Imperi des del 1532 comtat d’Erbach , al cercle de Francònia Al segle XVIII se n'originaren les línies d' Erbach-Fürstenau , d' Erbach-Erbach i d' Erbach-Schönberg

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…

El poble anglès en sentit estricte comprèn tots els naturals de l’antic regne d’Anglaterra cal fer notar, però, que els cornuallesos consideren impròpia aquesta denominació Fora de les illes Britàniques, atès el caràcter predominant d’Anglaterra en la formació de l’estat britànic, hom sol anomenar abusivament anglesos tots els naturals del Regne Unit En un sentit estrictament etnogràfic hom pot admetre l’extensió del nom a tots els habitants de les illes d’estirp germànica —anglesos, escocesos—, o que han acceptat la llengua i la cultura llurs, com també totes les extensions d’…

Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un…

A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França portada la…

Adquirí possessions dels Zähringen al Baar pel matrimoni d' Egon IV von Fürstenberg mort el 1230 amb Agnès de Zähringen Els membres del llinatge foren comtes de Fürstenberg Vurstenberc el 1250 i landgravis al Baar el 1283 Per enllaços matrimonials també adquiriren el comtat de Heiligenberg i les senyories de Jungnau, Trichtelfingen 1534, Moesskirch i Gundelfingen 1637, el landgraviat de Stühlingen i la senyoria de Hohenhewen 1639 Els de la línia de Heiligenberg , extingida el 1716, foren creats prínceps del Sacre Imperi el 1664 els de la línia de Moesskirch, extingida el 1744, i els de la…

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…

Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí rebesnet de…

El seu rebesnet James Douglas , dit el Bo mort el 1330, fou baró de Douglas, creador de la potència del seu clan i fundador de la línia —bastarda— dels Douglas Negres Black Douglas morí en la reconquesta de la península Ibèrica El seu germà Archibald Douglas mort el 1333 fou regent d’Escòcia 1333 i pare de William Douglas mort el 1384, primer comte de Douglas 1358 i comte de Mar 1374 pel seu matrimoni 1357 amb l’hereva d’aquest feu Amb Margaret Stewart, comtessa d’Angus, tingué un fill, George Douglas mort vers el 1402, primer comte d’Angus, el qual es casà amb Maria d’Escòcia, filla del…