Resultats de la cerca

Fill del comte Pere I i de Lergarda Participà a la primera croada 1095 i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d’aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l’abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d’haver-la restaurada, referent a les atribucions…

Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella,…

Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a…

Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…

Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard dels del rei Jaume I Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del patrimoni de Cortsaví, la Bastida i Bula d’Amunt, de la qual tingué tres fills i dues filles Les seves actuacions polítiques començaren el 1217 Era vassall del vescomte de Castellnou pel patrimoni de Serrallonga i del comte d’Empúries pel castell de la Clusa El 1228 jurà a Barcelona les paus i treves manades per Jaume I i sembla que assistí amb el comte rossellonès a la conquesta de…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Fill segon i successor de Ponç V i Marquesa de Cabrera Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S’uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà…

El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el…

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…