Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
sindiotàctic | sindiotàctica
Química
Dit de la cadena polimèrica constituïda per àtoms de carboni asimètrics en la qual aquests tenen la configuració relativa alternada respecte a la cadena (tacticitat).
Hom aconsegueix la preparació sintètica de polímers sindiotàctics mitjançant l’ús de catalitzadors estereoespecífics, especialment els de tipus Ziegler-Natta Els polímers sindiotàctics són d’elevada cristallinitat i gaudeixen d’una estabilitat superior i de propietats físiques més interessants que els corresponents polímers atàctics i, àdhuc, isotàctics
Magí Bonet i Bonfill
Química
Químic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època
James Prichard
Antropologia
Metge i antropòleg anglès.
Fou un defensor del concepte de degeneració, amb el qual donava una explicació fatalista de les conductes antisocials Explicà molt abans que Lombroso, en un extens tractat Researches into the Physical History of Mankind , 1813, les diferències físiques i mentals entre les races per influència del medi geogràfic
Louis Paul Cailletet
Física
Físic i industrial francès.
El 1877 portà a la pràctica un nou mètode de liqüefació de gasos combinant els efectes de les altres pressions i els de les baixes temperatures fou el primer que aconseguí de liquar l’oxigen, l’hidrogen, el nitrogen i l’aire Estudià les propietats físiques i químiques del ferro
calcedònia
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Quars criptocristal·í, format per masses de cristalls microscòpics, en qualsevol de les seves varietats.
Quan és disposada formant capes concèntriques, circulars o ellíptiques, és designada amb el nom d'àgata Si les bandes són rectilínies, les varietats s’anomenen ònix color blanc i negre i sardònix color blanc i vermell Les propietats físiques de les calcedònies són molt semblants a les de les varietats cristallines del quars
acústica
Música
Ciència que estudia el so.
Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com…
Instituto de España
Organisme de l’Estat espanyol constituït per decret de 8 de desembre de 1937.
És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid
quàntum
Física
Terme que designa la quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantificada (com l’energia, el moment angular, etc).
El terme ha esdevingut obsolet atès que, un cop aclarit que els observables físics les magnituds físiques mesurables són representats en la mecànica quàntica per operadors d’un espai de Hilbert, un quàntum no és més que l’increment que hi ha entre dos valors propis, o autovalors autovalor, de l’operador que representa l’observable
renormalització
Física
Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística.
Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina