Resultats de la cerca

Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou representada…

El castell devia ocupar el lloc on avui s’alça l’església, que encara conserva un cert aire defensiu, al capdamunt del poble aturonat d’Aós de Civís Formava part del patrimoni dels Caboet així, el 1102 Guitard Isarn Caboet signà un conveni amb Arnau Ramon, cedint-li diversos drets feudals a la vall de Sant Joan, on s’incloïa el castell d’Aós El 1110 Guillem Guitard Caboet donà a l’església d’Urgell tota la vall de Sant Joan, amb les seves fortaleses els hereus Caboet tindrien la vall per infeudació de l’església d’Urgell Aquesta donació fou renovada per Miró Guitard Caboet,…

El petit nucli de la Rabassa, assentat dalt d’un turó i situat al capdamunt del torrent de Briançó a la vall del riu d’Ondara, s’originà al segle XI a partir d’un castell Ben al contrari de moltes fortaleses veïnes, documentades des del segle XI i integrades dins el comtat de Manresa, el castell de la Rabassa no és esmentat fins el 1162, any en què Bertran de Garrigosa féu donació d’un alou situat al terme del castell de Ravaça a favor del monestir de Santa Maria de l’Estany En un primer moment, però, fou del domini dels Queralt Probablement durant la segona meitat del segle XIII…

El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L Díez-Coronel, hi ha restes d’una villa romana d’època imperial Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de Mèrita La seva…

D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat Ponç Hug De ben…

Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…

Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Badalona La Torre Vella Cal Comte Can Peixau Barcelona El Palau Reial Major La Comanda Templera de Palau a Barcelona El Palau Comtal Menor El Palau Episcopal La muralla romano-comtal de Barcelona Castell Vell vescomtal Castell Nou vescomtal Castell del Regomir Castell del Port Torre de guaita de Montjuïc La Barcelona del període romànic tenia un nombrós conjunt de casals residencials de famílies nobles i ciutadans notables Alguns són especialment coneguts per haver estat restaurats i acollir actualment…

El sector occidental de la Catalunya Nova correspon bàsicament a la regió de Lleida, integrada per aquesta mateixa ciutat i la seva zona d’influència, una gran planúria solcada pel Segre i els seus afluents Aquest territori té, al nord, les primeres elevacions prepirinenques i la vall del Llobregós a l’est, els altiplans segarrencs la vall de l’Ebre, pel sud, i la vall del Cinca per l’oest És a dir, inclou, totalment o parcialment, les actuals comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, així com les del Baix Cinca i la Llitera Sala residencial…

L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…

Situació Vista aèria del petit nucli de Tost, coronat pel castell, al capdamunt de la roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquesta fortalesa són al poble, avui abandonat, de Tost, en un esperó rocós que dóna al torrent Mapa 34–11253 Situació 31TCG670815 Del quilòmetre 122 de la C-1313, a l’altura d’Hostalets de Tost, surten dues pistes La del sud porta a Castellar, i la del nord —es troba en un estat deplorable— a la Bastida, Tost, Torà i Selvanyà Tost és situat a uns 4 km de la carretera general AVB Història La vila de Tost, actualment abandonada, és documentada des del segle X el castell de…