Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d…
Els beloniformes: peixos voladors, agulles í afins
L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…
Les Graus (Roda de Ter)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb inscripcions d’època medieval, de difícil datació A Casanovas Els gravats rupestres dels quals parlarem ara varen ser descoberts pel grup arqueològic del Centre Excursionista de Roda de Ter * Són situats en el terme de Roda de Ter, al marge esquerre del riu, en un indret anomenat Les Graus, des d’on es domina el riu i es divisa el poblat de l’Esquerda Aquests gravats es troben situats en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 48,0 31 tdg 435480 El topònim, segons Balari i Jovany * , es refereix…
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements interiors El…
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
Bronzes litúrgics de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Gerreta localitzada al poblat de Puig Rom foto Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas i encenser procedent del cementiri proper a l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Lledó JO Granados En l’àmbit de les comarques de la zona nord-oriental de Catalunya, són escassos els objectes d’ús litúrgic dels quals tenim coneixement Des del final del segle passat fins avui dia, només disposem de quatre exemplars, els gerrets de Calonge i Puig Rom Roses, la pàtera de Calonge i l’encenser de Lledó Aquestes peces han estat objecte d’estudi per part de P de Palol, que ha establert l’…
Els tricomicets
Hifes d’un tricomicet que vivien fixades a la membrana peritròfica de l’intestí de les larves del dípter Simulium noelleri , vistes al microscopi de contrast de fases Correspon a l’espècie Harpella melusinae S’hi poden observar òrgans de fixació basals, nombroses tricòspores corbades més clares i conjugació entre tallus no formadors de tricòspores al centre Stephen T Moss Constitueixen un curiós grup de fongs molt especialitzats que viuen a l’interior de l’intestí d’artròpodes, com ara larves de dípters, miriàpodes, crustacis, etc Només una espècie viu al tegument extern d’artròpodes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina