Resultats de la cerca

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa

La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi han actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals Rogelio Rivel, Totó , Xàpertons, Dr Soler, Marcel Gros, La Puça, Claret Clown, Tortell Poltrona i internacionals Jango Edwards , Dimitri , Avner, Courtemanche, I Colombaioni, Les Luthiers, Johnny Melville, Leo Bassi, Hot & Neon, Les Nouveaux Nez, Buffo, Extra Nix, Laura Herst, Les Macloma, entre molts…

Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot esmentar…

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va…

Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson, Sonny Stitt i Blue…

Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la…

Creada la dècada del 1830 al voltant d’un establiment militar, Fort Dearborn 1803, rebé el títol de ciutat el 1837 i fou en part destruïda per un incendi el 1871 Entre les primeres organitzacions musicals, constituïdes per aficionats, cal esmentar l’Old Settlers’ Harmonic Society 1835, la Chicago Choral Union 1846, la Mozart Society 1849 i l’Oratorio Society 1868 Els anys cinquanta sorgiren les primeres formacions professionals, com la Philharmonic Society 1850-68 o la Chicago Orchestra, que el 1906 canvià el nom pel de Theodore Thomas Orchestra, en record del seu primer director Finalment,…

Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español de cine" 1935-…

Estudià Art Dramàtic a la Northwestern University d’Illinois El 1947 anà a Nova York, on començà a actuar en obres teatrals i l’any següent guanyà un premi Tony per Another Part of the Forest , de L Hellman Interpretà altres obres d’èxit com ara Cat on a Hot Tin Roof  1958 i Suddenly, Last Summer 1959, de T Williams El 1949 debutà en el cinema, que durant uns anys compaginà amb el teatre Destacaren les seves interpretacions en The Fountainhead 1949, de K Vidor, The Day the Earth Stood Still 1951, de R Wise, Breakfast at Tiffany’s 1961, de B Edwards, Hud 1963, de M Ritt, pellícula…

De família sefardita, des del 1927 visqué a París, on entrà en contacte amb el jazz , música que posteriorment es dedicà tota la vida a difondre En ser ocupada França pels nazis, el 1941 es refugià a Barcelona, on esdevingué un dels principals introductors d’aquesta música Amb Felip Garcia Solà i Antoni Colomé, l'any 1946 rellançà el Hot Club de Barcelona i contribuí a internacionalitzar-lo gràcies als seus contactes amb el crític francès Hugues Panassié Publicà també articles sobre jazz en la premsa diària i en revistes La seva intervenció fou decisiva per a aconseguir les…