Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
llibreter
Història
A l’Antic Règim, menestral o artista que comerciava en llibres.
Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el…
quint
Història
Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat…
adopcionisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que Jesucrist, com a home, és fill de Déu només per adopció.
Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà…
lerrouxisme
La mútua animadversió entre el catalanisme i el lerrouxisme féu d’Alejandro Lerroux el blanc preferit dels atacs de les revistes satíriques catalanistes (“Cu-cut!", 1909)
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a…
Castell de Miravalls (Montseny)
Art romànic
Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les…
Eusebi Estada i Sureda
Enginyer de camins.
Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca 1873-75 i les prolongacions fins a sa Pobla 1878, Manacor 1897, Felanitx 1897 i Santanyí aprovada el 1913 Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1907, millorà la xarxa de carreteres i en construí de noves, entre les quals la d’Inca a Lluc 1888-93 Però la…
imperi de Trebisonda
Història
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.
Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests…
Antoni Peyrí i Aulèstia
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 i estudià a Reus, Escornalbou i Girona, on fou ordenat 1793 El 1795 arribà a Veracruz Mèxic Durant uns mesos estigué al Collegi de San Fernando de la ciutat de Mèxic El 1796 passà a San Francisco Califòrnia, on li fou confiada la missió de San Luis Obispo El 1798 li fou encomanada la missió de San Luis Rey, que dirigí durant 34 anys És considerat el fundador i director d’aquesta missió, que arribà a ser la més gran de tot Amèrica Entre 1798 i 1831 hi foren batejats 5 295 indis La missió començà amb 162 caps de bestiar i 600 ovelles, i el 1831 ja tenia 26 000 caps de…
revenedor | revenedora
Oficis manuals
Persona que ven queviures a la menuda; és anomenat també tender.
El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665 Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anullades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les mesures rigoroses i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina