Resultats de la cerca

Debutà en el cinema el 1963 i tres anys després aconseguí triomfar amb Mash de RAltman Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971 d’APakula, Novecento 1975-76 de BBertolucci, Casanova 1976 de FFellini, Invasion of the Body Snatchers 1978 de PhKaufman i Ordinary People 1980 de RRedford Posteriorment ha actuat a Eye of the Needle 1981, de R Marquand, Crackers 1984, de L Malle The Rosary Murders 1987, de F Walton Lost Angels 1989, de H Hudson A Dry White Season 1989, d’E Palcy Eminent Domain 1991 de J Irvin Rakuyô 1992, de R Tomono Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi Younger and…

Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC Fou director literari de l’ Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire, Defoe i Simenon, entre d’…

El nom fou emprat per Thomas Hobbes en el títol del seu tractat de teoria política Leviathan or the Matter, Form and Wower of a Commonwealth, Ecclesiastical and Civil 1651

Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz  i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth  a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…

Obtingut el grau de batxiller, estudià filosofia pel seu compte Conreà la poesia i el 1903 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb un Idilli maragallià Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de FrancescPujols , prologat per Maragall Sota el pseudònim d’ Augusto de Altozanos publicà una obra insòlita i agosarada, El nuevo Pascual o la Prostitución 1906 Des del 1908, en què fou designat secretari de l’agrupació Les Arts i els Artistes, es dedicà a la crítica d’art i collaborà en nombroses publicacions El Poble Català , Las Noticias , La…

Desenvolupament enciclopèdic Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí 1972, Rapsòdia d’Arnau 1974 i Rapsòdia d’Ahab 1976 L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre…

Desenvolupament enciclopèdic Amb aquest llibre l’autor explora per primera vegada de manera unitària un univers poètic carregat de preocupacions sobre el sentit de la vida i de l’art Dividit en quatre parts les dues primeres, anomenades “Emblemes” i “Desficis”, amb dotze poemes cada una, i dos poemes llargs, Triomf de la vida i Reqviem , més un pròleg , “Enigma” Aquest últim és la pedra angular en què gira tot el llibre Quinaés la «imatge de l’emblema», és a dir, el correlat objectiu que pugui vehicular els sentits individuals i mortals del cos i extreure’n el significat més universal i…

Vida i obra Freqüentava l’Ateneu quan guanyà dos premis als Jocs Florals i publicà el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols 1904, amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística El nuevo Pascual, o la Prostitución i l’opuscle El mal del separatismo catalán Des d’aleshores, les seves principals dedicacions foren la crítica d’art, la filosofia i el periodisme fou secretari de l’agrupació Les Arts i els…

Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Fou canonge de la seu barcelonina el 1918 De jove collaborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria Aviat esdevingué un elegant estilista i un intelligent apologeta Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana bíblic, social i litúrgic Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excellí com a pensador i periodista,…