Resultats de la cerca

Fill d’Antoni de Verí i Serra Membre d’una influent família de juristes establerta a ciutat de Mallorca Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó El 1476 era regent de la cancelleria Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei 1483 Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols El seu germà Gaspar de Verí i Desbac fou poeta i concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de ciutat…

Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de…

Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret…

Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra banda, a la…

Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha…

Els seus objectius són la divulgació, el desenvolupament i l’harmonització internacionals del dret alimentari, tenint en compte la seva especificitat, el seu caràcter interdisciplinari i la seva funció de protecció al consumidor D’ençà del 1977 n'existeix una secció espanyola

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les…

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any 1979, de…

Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi…

És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general…