Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Bardi
Economia
Família de mercaders, després magnats, de Florència, els membres de la qual, a partir de Bartolo Bardi
(mort el 1310), cònsol del Calimala i un dels primers priors de Florència (1282), ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat.
Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren una nova…
pòlissa
Economia
Dret mercantil
Document on hom formalitza, per imposició legal o per costum, determinats contractes mercantils, sobretot el d’assegurances.
Malgrat les vacillacions de la jurisprudència, hom admet que en la majoria d’assegurances la pòlissa n'és un document d’eficàcia probatòria, bé que no serveix per a la validesa del negoci El seu contingut, quant a les circumstàncies a incloure-hi, és regulat pel Codi de Comerç En alguns rams d’assegurança, sobretot en les de transport i en algunes de persona, ultra les pòlisses normals, hi ha les anomenades pòlisses d’abonament o pòlisses flotants , que són una mena de contracte general pel qual l’assegurador es compromet, per un temps determinat, a cobrir anticipadament i preventivament tots…
Arcadi Garcia i Sanz
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’estudi de la…
Romà Perpiñà i Grau
Economia
Economista.
Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs director del servei d’estudis econòmics de la CHADE 1927-29 i del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929, i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos La seva principal obra, De economía hispana 1936, publicada en…
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres negocis dependents…
Josep Maria Madurell i Marimon
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les costes pròpies…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina