Resultats de la cerca

Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són…

Els anells, anomenats també cicles , poden ésser formats per un nombre illimitat d’àtoms amb un mínim de 3 En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element composts homicíclics o de més d’un element composts heterocíclics i poden ésser situats tots en un mateix pla cas dels composts orgànics aromàtics o en plans diferents cas, per exemple, del ciclohexà Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense obrir-se i confereix…

Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot…

Els primers mecanismes que es posen en marxa per a la reposició intracellular d'ATP durant l’activitat muscular formen part de l’anomenat metabolisme anaeròbic , és a dir, el que es realitza en absència d’oxigen En general, les fibres musculars obtenen l'ATP que necessiten per a garantir llurs requeriments energètics mitjançant la combustió o oxidació dels nutrients que emmagatzemen, particularment el glucogen format per llargues cadenes de molècules de glucosa enllaçades entre elles Tanmateix, per a la combustió dels nutrients és indispensable la presència d’àtoms d’oxigen en quantitats…

El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…

Hom els anomena anteposant el prefix orto al nom de la part carboxílica de la molècula

És un precursor de la histamina, i hom el troba abundantment dins la molècula d’hemoglobina

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4°…

Defineix el volum real que una molècula de gas inhabilita per a ésser ocupat per qualsevol altra

Sigui quin sigui el tipus de moviment o acció que tinguin com a funció, tots els músculs necessiten energia perquè es produeixi la contracció de llurs fibres De manera simplificada, les cèllules de l’organisme obtenen l’energia que necessiten per a llur funcionament a partir del desdoblament de determinats compostos que consten de molècules de fòsfor i del nucleòsid adenosina, concretament del trifosfat d’adenosina o ATP Aquest compost, que conté tres molècules d’àcid fosfòric, es caracteritza perquè els enllaços entre aquests i la molècula d’adenosina són molt forts, de manera que només…