Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
enganyapastors

Enganyapastors
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids, d’uns 27 cm de llargada i plomatge burell amb dibuixos negres i blancs que el confonen amb el medi.
El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
tití tigre

Tití tigre
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, de petites dimensions, entre 55 i 75 cm de longitud total, uns 30-40 dels quals són de la cua, que no és prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris, fosc o platejat a la part superior i ocre o ataronjat a la inferior, amb dues taques blanques entorn dels ulls, grossos, separades per una de negra i envoltades d’unes altres dues de fosques.
Els seus caràcters són molt primitius i és l’únic primat del subordre dels antropomorfs que és estrictament nocturn S'alimenta d’insectes, aranyes, ocells i petits mamífers i de fruites i fulles La seva veu és molt potent Les femelles pareixen un cop l’any i una sola cria cada vegada Són de repartiment molt discontinu Habiten a les selves fins als 2000 m d’altitud i, malgrat que manquen en una gran part del Brasil, al sud de l’Amazones, hom els troba en la regió compresa entre Nicaragua i l’Argentina i de les Guaianes al Perú i l’Equador Presenta una gran varietat de subespècies…
James Abbot McNeill Whistler
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador nord-americà.
Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery,…
Pere Joan Martorell i Castelló
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Psicòleg de professió, es donà a conèixer amb el llibre de poemes Del record contra el temps 1995, premi Llorenç Moyà 1994 Després seguiren, entre d’altres, Curs de matèria reservada 1997, premi Martí Dot 1996 i el poemari amorós Llibre d’Eros 1998, premi poesia de la UIB 1997 Amb Llibre de cera 2005 guanyà la Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona 2004 i amb Dansa nocturna 2007 el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia 2006 Com a novellista ha publicat Nocturn sense estrelles 2006, premi Alexandre Ballester de narrativa i Llibre de les reve-lacions 2007, novella en…
Roberto Bolaño
Literatura
Escriptor xilè que s’instal·là a Catalunya l’any 1977, després d’haver estat empresonat en els primers temps del cop d’estat i de la dictadura del general Augusto Pinochet.
Residí al Salvador i a França, on treballà en els oficis més diversos per poder sobreviure de cambrer i vigilant nocturn, de veremador i estibador al port El 1998 fou l’any de la seva revelació a partir que la novella Los detectives salvajes 1998 guanyés el premi Herralde i, després de la publicació, el Rómulo Gallegos, un dels grans premis de reconeixement de la literatura a l’Amèrica Llatina Amb anterioritat havia publicat La pista de hielo 1993 i Llamadas telefónicas 1997 De la seva obra posterior destaquen les novelles Nocturno de Chile 2000, El gaucho insufrible 2003 i 2666…
Mateu Rifà i Planas
Música
Compositor català.
Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…
Michael Wise
Música
Compositor anglès.
Fou membre del cor de la capella reial fins el 1663 El 1668 fou admès com a organista i instructor dels coristes a la catedral de Salisbury Home de caràcter fort, tenia fama de desatendre les seves obligacions L’any 1687, poc abans que fos assassinat per un sentinella nocturn després d’una discussió, havia estat nomenat director del cor de la catedral de Saint Paul a Londres Compongué serveis religiosos i anthems amb acompanyament d’orgue Entre aquests darrers destaca The ways of Sion do mourn , considerat la seva obra mestra A l’igual dels seus contemporanis, Wise fou…
Albert Aixàs Pons

Albert Aixàs Pons
Arxiu A. Aixàs
Rem
Piragüista.
Membre de l’Associació Esportiva Pallars AEP, compagina la competició en les especialitats de caiac i ràfting En la primera, disputà diverses proves del Campionat d’Espanya d’estil lliure, de la Copa Catalana d’eslàlom i pujà al podi en diferents competicions internacionals de descens extrem En ràfting, fou campió d’Espanya 2009, compartint embarcació amb Oriol Bosch, Pau Clotet i Raimon Monterde, i disputà el Cam-pionat del Món 2009 També guanyà el Campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa del mateix any amb l’Associació de Guies Noguera…
John Peel
Periodisme
Periodista musical britànic, de nom real John Robert Parker Ravenscoft.
L’any 1962, es traslladà als EUA, on treballà per a les emissores de ràdio WWR, de Dallas, KOMA, d’Oklahoma City, i KMEN, de Los Angeles, on conegué l’eclosió del pop i el rock L’any 1967 tornà a Anglaterra, primer a Radio London i poc després a la BBC, on desenvolupà tota la seva trajectòria Com a presentador i disc-jockey del programa nocturn “Top Gear”, fou un gran difusor de les noves tendències musicals, i contribuí decisivament a la popularització de la música underground i independent L’any 1998 fou nomenat Cavaller de l’Orde de l’Imperi Britànic per la seva aportació a l…
clima equatorial
Meteorologia
Geografia
Clima humit i calorós característic de les terres pròximes a l’equador.
Són característiques d’aquest clima les temperatures elevades, les pluges i la humitat, constants tot l’any No es dóna cap estació seca les pluges, malgrat que hi ha uns màxims i uns mínims, produïdes pel refredament de les masses ascendents d’aire calent que convergeixen a la zona equatorial de baixes pressions, són constants, les elevades temperatures varien molt poc llur oscillació anual és d’uns 2,5°C, però la diària és més gran —uns 10°C— a causa del descens nocturn de la temperatura provocat per les pluges Hi ha diversos tipus de clima equatorial, com l’amazònic, a la conca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina