Resultats de la cerca

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

Situació Bagà, capital de municipi, és una vila que es troba un xic més amunt de Guardiola de Berguedà Aquesta vila figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Història Un aspecte de l’antiga muralla de la vila, segons una fotografia del final del segle XIX La història de la vila de Bagà, a la vall del Bastareny, s’ha de lligar a la dels seus senyors, els barons de Pinós, car fou aquesta vila la capital de la Baronia El lloc de Bagà Bagada és esmentat en la vella documentació del monestir de…

Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…

Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles…

Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…

Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…

Fonts Documentals Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu Capitular de Solsona Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de Vic Biblioteca de Catalunya Secció Pergamins Arxiu Parroquial de Berga Arxiu Parroquial de Puig-reig Arxiu Parroquial de la Pobla de Lillet Arxiu Ajuntament de Berga Bibliografia General Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als Catalans , 2 vols, Barcelona 1970 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , Barcelona 1958 Cebrià Baraut Les actes…