Resultats de la cerca

És esmentada ja al segle XIV

Fill del sastre Berenguer Serra i la seva esposa Suau, la primera notícia documental d’aquest artista és el contracte d’aprenentatge que signà amb Ramon Destorrents, pintor del rei, el 1357 En aquesta data el pare ja era difunt Pere Serra es comprometé per espai de quatre anys a viure amb Destorrents en qualitat de deixeble seu Verrié, 1944a L’acabament del termini d’aquest contracte gairebé coincideix amb la manca de notícies documentals del seu mestre a partir del 1362, la qual cosa fa suposar que Destorrents devia morir aleshores, probablement arran del brot de pesta d’aquest any vegeu…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…

Martiri del sant, al retaule de Sant Blai de l’església de Sant Miquel de Cardona, obra de Pere Vall El rector de Sant Miquel de Cardona contractà aquest retaule el 1408 al mestre Pere Vall, fill de Cardona La seva pintura es caracteritza per l’aspecte didàctic i simple de les escenes, descrites de forma purament narrativa i desproveïdes de tot dramatisme Les composicions acostumen a tenir com a fons les muralles i les torres d’una ciutat Aquesta taula es conserva en un collecció privada EP Pere Vall, de personalitat prolífica, tot i que no gaire innovadora, segurament va ser un pintor…

Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…

Prevere beneficiat de l’església de Sant Jaume i majoral de la confraria de la Trinitat 1505 El 1481 imprimia ja conjuntament amb Pere Brun i des de l’any següent per compte propi La seva impremta fou fins el 1505 la més activa de la ciutat de la seva producció es coneixen més de 30 llibres, d’entre els quals destaquen tres obres lullianes Ars Magna 1501, Apostrophe 1504, Arbor Scientiae 1505 Deixà per testament la seva impremta i la seva casa al seu nebot Pere Posa , menor d’edat, que actuà també com a impressor el 1518

Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda…

Pere Joan és una de les personalitats artístiques més rellevants de la primera meitat del segle XV a la Corona d’Aragó, la dimensió internacional del qual ha estat reconeguda àmpliament per la crítica Pere va ser alhora fill i germà d’escultors El seu pare, Jordi de Déu, grec oriünd de Messina que va ser esclau al servei del gran escultor Jaume Cascalls, va desenvolupar una llarga carrera artística pel seu compte, àmpliament reflectida en un extens corpus documental, en el qual, a partir d’un determinat moment, s’enregistra la incidència de l’aparició del cognom Joan, que es relaciona amb el…