Resultats de la cerca

Al capdamunt de la cinglera de roca basàltica on és situada la vila de Castellfollit de la Roca, hi ha la primitiva església parroquial, la qual havia estat dedicada en temps antics a sant Julià i posteriorment a sant Salvador Poques són les notícies documentals de què disposem ara com ara a l’hora de confegir el perfil històric d’aquesta antiga parròquia Tanmateix, sabem, per un instrument datat l’any 1019, referit a la dotació i constitució de termes de la canònica de la seu de Girona, i expedit pel bisbe Pere de Carcassona entre altres dignitats eclesiàstiques, que el susdit bisbe de la…

Vida i obra En la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Eco de la Montaña i El Olotense Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona per tal de regentar la casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje Fou regidor i alcalde de Girona per la Lliga 1909 Pertanyé, com…

Situació i presentació El terme de Bellmunt d’Urgell, de 5,11 km 2 d’extensió, és situat a la plana regada pel canal d’Urgell Sèquia Primera i Sèquia Petita, entre els municipis de Bellcaire d’Urgell a ponent, Montgai a tramuntana i Penelles a llevant i a migdia El territori és accidentat per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt 379 m, límit meridional de la ribera del Sió El terme comprèn el poble de Bellmunt d’Urgell, cap de municipi, i algunes partides com la Coma de l’Orella, les Gorgues, la Mallola, les Torretes, les Roques i els Tossals Carretera locals…

Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren incorporats al…

El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano  refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la…

Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1975…

L’agregat de Castillo del Pla és situat a 761 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Quilis El topònim d’aquest lloc és difícil d’identificar amb exactitud en els documents a causa de la seva abundor Podria tractar-se de l’anomenat “Castelló del Bisbe”, conquerit pels vescomtes d’Àger i infeudat a la mitra de Roda al final del segle XI, tot i que l’historiador P Sanahuja el situa a Castellonroi Així mateix, també podria identificar-se amb el castrum de Cercet , que compareix el 1093 en mans de Brocard Guillem, senyor de Pilzà Notícies posteriors tampoc no aclareixen el dilema així, per…

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…

Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Salvador és arraulida sota la capella moderna que la substituí, capella que és aturonada dalt el cim d’una serra que s’enlaira a la banda septentrional del municipi Long 1°45’49” - Lat 41°50’45” Hom hi va des de Súria, on cal agafar la carretera que mena a Castelladral En arribar al quilòmetre 2,3 d’aquesta carretera, caldrà deixar el cotxe per tal de seguir un corriol que, en resseguir un viacrucis, hom anomena “Camí del Calvari”, que porta al cim del turó on és encimbellada la capella…