Resultats de la cerca

Llicenciat 1973 i doctorat 1986 en ciències físiques, l’any 1973 s’incorporà a l’Institut d’Investigacions Pesqueres des del 1987, Institut de Ciències del Mar , adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques , on ha dut a terme la seva activitat científica, i del qual entre els anys 1990 i 2007 ha estat investigador científic i des d’aquest any professor d’investigació És també membre del consell de redacció de Scientia Marina , la publicació de l’ICM Els seus estudis se centren en l’oceanografia física, la dinàmica de la capa superficial oceànica, la mesura de…

A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…

Es llicencià 1949 i es doctorà 1952 en ciències naturals Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada 1946-51, fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres 1951, que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona 1967-85, i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a quantificar l’organització dels…

Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…

Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…

La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…

Tenia laboratoris a Blanes, Castelló de la Plana, Vigo i Cadis El 1957 l’Institut s’installà a la Barceloneta Els anys setanta els centres de Barcelona, Vigo i Cadis s’independitzaren El 1987, any que rebé el nom actual, hom reestructurà els seus departaments i hi afegí l’Institut de geologia marina Jaume Almera, del CSIC El 2001 es traslladà al nou Centre d’Estudis Marins i Mediambientals del CSIC, construït al Port Olímpic de Barcelona Des del 1955 publica la revista Investigación Pesquera , que posteriorment adoptà el nom de Scientia Marina , d’un notable nivell dins el camp de l’…

Catalunya posseeix un extens litoral que s’estén des del cap de Creus, al nord, fins a les Terres de l’Ebre, al sud En total, 580 quilòmetres de costa a la mar Mediterrània I, és clar, de la mar li han vingut perills, però també contactes i influències fecundes L’ésser humà s’ha d’adaptar al medi, i és així que quan la costa ofereix bons abrics i condicions favorables a la vida marítima, es fa mariner o pescador Molts pobles tenen la seva raó de ser en la vida marítima Palamós és, amb Roses, un dels ports més importants de Catalunya Les gambes que s’hi pesquen, amb arts d’arrossegament, es…

La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre els pocs nuclis urbans cal…

Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…