Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
aciditat del sòl
Geologia
Grau d’acidesa del sòl, degut a la composició química de la roca mare i a les condicions d’evolució del sòl.
L' aciditat potencial és expressió de la concentració total de l’àcid dissociat i no dissociat, i l' aciditat real o actual , la de la concentració d’ions d’hidrogen en una suspensió de sòl, mesurada en un PH-metre
clorosi fèrrica
Agronomia
En les plantes, estat per carència de ferro que es manifesta en un engroguiment de les fulles més joves.
En estats molt avançats produeix una necrosi de les vores de les fulles La clorosi fèrrica es pot manifestar en sòls de pH alcalí a causa, en general, de la presència de carbonats de calci o magnesi, o en sòls poc airejats
indicador químic
Ecologia
Paràmetre químic que hom utilitza per a tipificar l’existència de pol·lució d’un medi, generalment aquós.
Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt
indicadors de Fajans
Química
Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.
Aquests indicadors són àcids febles com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina o bases febles com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina, i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització
tetània
Patologia humana
Afecció caracteritzada per l’exaltació permanent de l’excitabilitat mecànica i elèctrica dels nervis perifèrics, que es manifesta per un estat espasmòdic singular (accessos aguts) o per certs fenòmens interparoxismals que tradueixen una excitabilitat latent anòmala espasmòfila dels nervis motors i sensitius.
És deguda a situacions que comporten un augment del pH o una disminució de la concentració de calci extracellular, com l’alcalosi, l’hipoparatiroïdisme, la deficiència de vitamina D i la hiperventilació Es caracteritza per l’espasme tònic, dolorós i simètric de les extremitats
acetat de sodi
Química
Cristalls incolors, eflorescents, solubles en l’aigua, que es fonen a 324°C.
Forma un trihidrat que es fon a 58°C Hom l’obté per neutralització de l’àcid acètic amb carbonat sòdic i és emprat com a intermedi en síntesi, com a mordent, deshidratant, conservador per a la carn i amortidor del pH per a aliments
fenolftaleïna

La fenolftaleïna en forma de lactona (incolora) vira cap a la fenolftaleïna en forma quinoïdea (vermella) en presència d’àlcalis; el procés invers es realitza en presència d’àcids
©
Química
Substància del grup de les ftaleïnes, obtinguda per condensació del fenol amb anhídrid ftàlic.
És molt emprada com a indicador de neutralització El seu interval de viratge és entre uns pH 8 incolora, forma lactona i 9,6 rosada, forma quinoide També és emprada en medicina, com a laxant, i en la indústria de colorants, com a intermediari
solontxac
Geologia
Sòl salí de perfil poc diferenciat, d’estructura grumollosa i estable, amb una alta proporció de calci en el complex absorbent.
L’humus és de tipus mull o anmoor i el pH és lleugerament bàsic A la superfície apareixen eflorescències salines blanques en l’estació seca Els solontxacs són freqüents a les regions àrides, i la vegetació que s’hi fa és halòfila, especialment adaptada a la salinitat
Franz Xaver Scharwenka
Música
Compositor, pianista i professor alemany d’origen polonès, germà de Ph.
Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al 1898 s’estigué…
vanadat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el vanadi com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
En són coneguts una gran varietat, i s’originen pel tractament amb àlcalis aquosos de l’òxid de vanadi V, V₂O₅ L’estructura de les espècies presents en dissolució depèn marcadament del pH, i va des d’anions discrets, com VO₂OH₃ 2- , fins a polianions, com V₁₀O₂₈ 6-
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina