Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Gerard Guitard
Geologia
Geòleg
És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi…
Étude Continentale et Océanique par Réflexion et réfraction Sismique
Geologia
Programa d’investigació de l’escorça terrestre profunda de França per mitjà de sísmica de reflexió i de refracció.
El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités INSU, l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas, que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça fins a fondàries de 30-50 km El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en collaboració amb organismes de l’Estat espanyol ITGE, CICYT, REPSOL i IGN, i…
Teodulf d’Orleans
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no…
vaca

Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per…
carrerada
Ramaderia
Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
Les carrerades són producte d’un sistema ramader arcaic i pròpies dels països de clima mediterrani i tropical, on la secada estiuenca agosteja les pastures de la plana, i les àrees muntanyoses tenen abundants prats naturals estiuencs S'ordenen formant xarxes jerarquitzades i són particularment abundants en aquells sectors en què la ramaderia gaudí d’una forta preponderància sobre l’agricultura durant l’edat mitjana, gràcies a l’existència d’organismes protectors monestirs, comunitats rurals, organitzacions com la Mesta castellana o la Casa de Ganaderos aragonesa Avui són en plena decadència a…
Xavier Garcia i Pujades
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Historiografia catalana
Historiador, poeta, autor teatral i promotor cultural.
Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina