Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de…

Al llarg de les diverses formes poètiques, exuberants i molt elaborades, tot i nodrir-se de la lírica popular, Llompart evoca el seu trajecte al bell mig d’un paisatge desconegut, tèrbol, atapeït de visions i de símbols, que permeten la celebració d’una llengua suggestiva, fosca i artitzada, però són alhora un correlat estètic de la incertesa del poeta davant la inapellable proximitat de la mort L’autor, incapaç de donar sentit al seu trànsit per la vida, mostra amb estil sumptuós i d’un lirisme poderosament emotiu la seva angoixa i la irrealitat d’aquesta experiència fragmentària, la del…

Desenvolupament enciclopèdic La metàfora d’aquest títol remet al marc temàtic del llibre la vellesa amb voluntat de ser viscuda plàcidament Aquest marc, però, no significa una actitud de deixament ni de renúncia de l’activitat vital bàsica del poeta, que és la reflexió sobre ell mateix i el món en què viu Ara, però, aquesta reflexió es fa des d’una posició en quèla memòria i la solitud tenen un paper destacat La solitud no és pas negativa sinó necessària, «clara» quan és assumida com l’actitud del «tu sol amb tu», quan permet enfrontar-te amb tu mateix, «irradia dolcesa» i és un remei per al…

Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “Religió” “Romanços…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra és un cant a la ciutat com a punt de partida i com a fita del desenvolupament moral de l’individu, del qual es tracen unes línies d’evolució en una direcció ideològica manifestament conservadora La ciutat és vista com el marc en el qual l’individu es desenvolupa dins d’un cicle ininterromput que parteix de la infantesa innocent per passar a l’adquisició dels valors morals durant la joventut Aquests valors són presidits per la responsabilitat, el domini dels instints i el treball, i tenen en la família el seu objectiu orientador alhora que el nucli motriu de…

Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i Llegenda de…

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…

Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació…