Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Els clínids: bavosa argentada
L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…
Els gòbids: burrets, cabots o gòbits
Diferents espècies de gòbids de la mar catalana 1 xanguet Aphia minuta , 2 detall de la cua d’un rosetí Pseudaphya ferreri , 3 llengüeta Crystallogobius linearis , 4 burret de quatre bandes Chromogobius quadrivittatus , 5 burret de quatre taques Deltentosteus quadrimaculatus Noteu la clara separació entre les dues aletes dorsals i la forma especial de les aletes ventrals, amb els radis soldats formant un mena de ventosa de poder adhesiu molt limitat En aquesta família, moltes vegades la distinció de les espècies s’ha de fonamentar en la distribució dels canals mucosos, que s’obren per…
La vida bentònica permanentment submergida
Els factors ambientals que actuen per sota el nivell de la mar són essencialment diferents als que regeixen les comunitats emergides En un món constantment submergit, la disponibilitat hídrica deixa de ser un problema els organismes, que no estan preparats per a sobreviure als períodes d’emersió, moren quan queden accidentalment en sec a causa d’unes fortes minves L’hidrodinamisme varia qualitativament i quantitativament segons la fondària És turbulent i fort a la zona litoral, té un moviment de vaivé en els primers metres zona d’oscillació i minva i es torna unidireccional i horitzontal a…
nectoqueta
Anatomia animal
Helmintologia
Fase larval final de molts poliquets, a partir de la qual s’origina l’adult per aposició de segments a l’extrem terminal.
Són característics d’aquesta larva els plomalls de sedes laterals a cada segment
sèrpula

fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
Els osteïctis condrostis: esturions
De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…
cargol vermiforme
cargol veriforme
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse del prosobranquis, amb la conquilla allargada en forma d’una espiral desenrotllada, semblant als tubs d’alguns poliquets sedentaris.
El cos és vermiforme, amb el cap indiferenciat i proveït de quatre tentacles Viu adherit a les roques de les zones costaneres i en els fons corallins
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina