Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Enric Aragon
Historiografia catalana
Arqueòleg i historiador.
Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…
Sant Quintí dels Banys d’Arles
Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…
El marc històric de l’Alt Urgell
Art romànic
Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…
Castell de Sant Andreu (Ullastret)
Art romànic
Situació Una de les torres que han restat del castell F Tur El castell, després santuari de Sant Andreu, era situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic Mapa 296M781 Situació 31TEG067506 Per la carretera de Canapost a Serra de Daró, un cop passat el poble d’Ullastret es troba, a la dreta, el camí que porta a les ruïnes de la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències en el mateix punt hi ha els vestigis del castell medieval…
Alàs i Cerc

Alàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell, a llevant del pla de la Seu.
Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…
Maó
Vista del port de Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…
la Llitera

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…
Santpedor
El santuari de Santa Anna de Claret, a Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
El poblament rural i urbà dels temps carolingis
Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…