Resultats de la cerca

Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i finançament municipal…

Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són…

És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un…

És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals,…

Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte El 1177 fou…

Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa ,…

La primera referència d’aquesta torre és de l’any 904, quan surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Parets El seu primer propietari fou el monestir de Sant Cugat del Vallès, però, posteriorment passà a mans de la família Vilatzir A la darreria del segle X —entre el 990 i el 993—ja trobem documentat el lloc i terme de Vilatzir Un Bernat de Vilatzir, a l’inici del segle XIII donà impuls per a la construcció de l’església romànica de Parets, consagrada el 1207, en la qual el llinatge dels Vilatzir tenien la seva necròpoli familiar A partir de l’any 1548 adoptà el nom de torre d’…

Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és…