Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Ferran de Querol i Bofarull
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…
,
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler…
Ejército Zapatista de Liberación Nacional
Guerrilla de l’estat de Chiapas (Mèxic).
Creada el 1969 segons els ideals revolucionaris d’ Emiliano Zapata i sota la reivindicació tierra, pan y libertad , saltà a l’escena internacional per la revolta iniciada l’1 de gener de 1994 per demanar més drets per als indígenes, més democràcia, llibertat i justícia La situació bèllica es mantingué fins el 16 de febrer de 1996, data en què representants de l’EZLN signaren els acords de San Andrés amb el govern de Mèxic sobre els drets dels indígenes Es creà la Comissió de Concòrdia i Pacificació Cocapa, encarregada de reflectir aquests acords en un projecte de llei, però el…
John Latham
Art
Artista anglès.
D’infant es traslladà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià al prestigiós college de Winchester , i durant la Segona Guerra Mundial combaté a la marina El 1946 inicià estudis d’art al Chelsea College of Art and Design, i el 1954 feu la seva primera exposició individual a Londres, en la qual es revelà com un dels pioners de la tècnica de l’esprai El 1972 produí la sèrie de ‘dibuixos en un segon’ que volien reflectir la infinitud del temps Les seves obres més discutides, pero, tenien com a centre el llibre, considerat per Latham com el símbol de la civilització i, especialment, dels…
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
música del monestir de Cluny
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Cluny (França).
Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil…
idealisme
Filosofia
Tendència segons la qual el fi de l’art és de reflectir les essències o perfeccions arquetípiques, no pas la forma sensible de la realitat.
Això equival a dir que l’art ha de crear un món ideal, no pas repetir la realitat contingent En conseqüència, l’idealisme subratlla, contra el sentiment abstracte i la intuïció primària, el valor cognoscitiu de l’experiència artística S'oposa a la tendència de la imitació
alfabet fonètic
Fonètica i fonologia
Sistematització gràfica convencional a través de la qual hom intenta de transcriure els trets fonètics de tota mena de locucions fòniques.
Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua presenta supòsits estructurals propis de tipus…
concert
Música
Del verb italià concertare, ’acordar’ o ’arribar a un acord’.
Michael Praetorius Syntagma musicum , 1618 assenyalà la relació del terme amb el seu significat llatí ’lluitar’ o ’confrontar’ Si bé aquesta explicació sembla reflectir amb més exactitud el significat modern de la paraula -obra que confronta un o més instruments solistes a l’orquestra-, és en el sentit de la primera com s’usà, majoritàriament, durant el segle XVII El terme començà a usar-se en sentit musical a Itàlia durant el segle XVI, referit a la conjunció d’efectius vocals o instrumentals heterogenis per a la interpretació d’una obra Exemple 1 - JS Bach Concert de Brandenburg núm 5 en…
Blanqueta
Literatura catalana
Protagonista de L’orfeneta de Menargues, d’Antoni de Bofarull.
De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina