Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
comtat de Hallermund
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi Romanogermànic, al cercle del Baix Rin - Westfàlia, dins el principat hannoverià de Kalenberg.
En extingir-se la línia masculina dels comtes, Hallermund passà als comtes de Käffernburg, i, extingits aquests el 1436, a Brunsvic i el 1707 als comtes de Platten, que esdevingueren Platten-Hallermund
Moràvia
Brno, ciutat de la Moràvia Meridional
© B. Llebaria
Geografia històrica
La més oriental de les dues regions de Txèquia, que limita a l’E amb l’estat d’Eslovàquia.
És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…
Albert II
Història
Emperador romanogermànic (1438-39), duc d’Àustria (Albert V; 1404), rei d’Hongria (1437) i de Bohèmia (1437).
Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb…
ciutat d’Imperi
Història
Cadascuna de les ciutats de l’imperi romanogermànic que no reconeixien cap altra autoritat que la de l’emperador.
Des de començ del s XIII, havien de prestar jurament de fidelitat i d’obediència a l’emperador, fornir-li forces militars i pagar-li una contribució anual Reichssteuer Estaven representades a la dieta Reichstag , la qual abolí llur estatut el 1803, excepte per a Hamburg, Frankfurt del Main, Augsburg, Nuremberg, Lübeck i Bremen
Maties I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1612-19), d’Hongria (Maties II, 1608-19) i de Bohèmia (1611-17).
Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…
Josep I
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i arxiduc d’Àustria (1705-11), rei d’Hongria (1687) i rei de Romans (1690).
Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc Carles Carles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina