Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Sant Tomàs de Casarilh
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Tomas_de_Casarilh.jpg)
Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…
Les trapàcies
Un sol gènere Trapa , diversificat en una vintena d’espècies distribuïdes per Euràsia i per l’Àfrica tropical i subtropical, constitueix aquesta petita família Està representada als Països Catalans per una única espècie, la castanya d’aigua T natans Aquesta planta s’havia trobat, ja fa anys, als aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Sils i a la Badia d’Alcúdia, però recentment no s’ha retrobat en cap d’aquests indrets, de manera que probablement hagi desaparegut de casa nostra Es tracta d’una planta herbàcia aquàtica de tija curta, que duu una sèrie de segments laciniats submergits…
Una apiàcia endèmica balear
Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…
La dida
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea el 28 d’octubre de 1872.
És una de les seves obres més representatives i més ben acollides Com en altres drames de l’autor, hi ha interès a estigmatitzar el fals orgull i l’arribisme social, als quals oposa les virtuts populars encarnades per la protagonista La història mostra com una noia és salvada d’un casament que no desitja gràcies a la intervenció de la dida, que exerceix de veritable mare enfront de la madrastra, que la vol casar amb un germà seu pel propi interès Un cop descoberta la intriga, la pubilla es casa amb qui veritablement estima i el patrimoni familiar queda preservat Soler aconsegueix crear en…
Ecomuseu de les Valls d’Àneu
![](/sites/default/files/media/FOTO/ecomuseu_valls-aneu.jpg)
Interior de Casa Gassia d’Esterri d’Àneu
© Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Xavier Goñi
Museu
Institució museística oberta al públic el 1994 a la vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
Es proposa conèixer millor la realitat natural i cultural del territori i les transformacions que s’han anat succeint a les darreres dècades a la vall d’Àneu, i ofereix una informació completa sobre el passat i el present de la zona, alhora que afavoreix la reflexió sobre les possibilitats de futur Com a ecomuseu, no es reclou en un edifici, sinó que s’estructura a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de la vall d’Àneu Des de la seu principal, situada a Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, es proposen activitats i visites Altres centres són la serradora hidràulica d’Alós d’Isil, que…
Les globulariàcies
Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corolla bilabiada es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les…
Les joies de la Roser
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Odeon de Barcelona, el 6 d’abril de 1866.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…
bandúrria
![](/sites/default/files/media/GEM/A095387.jpg)
Bandúrria valenciana del 1920
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada usat, en les seves diverses formes, des de l’Edat Mitjana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…
xicoia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides, en roseta basal, i de capítols grocs.
Creix en prats, vores de camins, etc, als Pirineus
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina