Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
pianola

Pianola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tipus de piano mecànic, amb lectura pneumàtica, en què el suport programat del so consisteix en un rotlle de paper perforat, i que fou molt popular a partir del 1920 com a instrument domèstic.
El nom de pianola és, de fet, el nom comercial d’una de les companyies constructores d’aquests instruments, però correntment s’empra per a designar tot tipus de pianos mecànics amb lectura pneumàtica La seva invenció data del 1897 i s’atribueix a ES Votey
volum
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada (a diferència del rotlle, on hom escrivia transversalment).
Solia ésser enrotllat al voltant d’un bastonet o cilindre, dit umbilicus
enrotlladora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.
Segons el sistema de transmissió del moviment al corró on va enrotllat el teixit, hom les classifica en enrotlladores d’accionament central , quan el moviment és transmès directament a l’eix del corró enrotllador, o bé enrotlladores perifèriques o de contacte , on hom fa moure el corró enrotllador per fregament amb un segon corró accionat
piano de maneta
Música
Tipus de piano mecànic que sona en girar una maneta que acciona el suport programat del so, normalment un corró amb pues, o bé un plec de paper, un cartró perforat o un rotlle de paper perforat.
La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
De Poenitentia i Libri Synonimorum et Soliloquiorum, de sant Isidor
Art romànic
Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…
durum
Gastronomia
Entrepà en forma de rotlle elaborat amb una base rodona i molt fina de pa alís amb la qual s’emboliquen ingredients diversos, generalment carn cuita i hortalisses crues, acompanyats sovint d’una salsa picant, típic de Turquia.
Crisi convulsiva
Reben el nom de crisis convulsives unes contraccions musculars involuntàries que es presenten de manera sobtada i provoquen moviments espasmòdics anormals Poden ésser causats per diversos trastorns que desencadenin descàrregues anormals d’impulsos nerviosos en l’escorça cerebral Aquests trastorns poden ésser deguts a alteracions del sistema nerviós, com ara l’epilèpsia, o bé a alteracions generals de l’organisme que afectin el funcionament de les cèllules cerebrals Poden produir-se crisis convulsives de molt diversos tipus, els quals són descrits amb més detall en el capítol dedicat al…
Sant Joan de Mataplana (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb el mur frontal, culminat per un campanar i que inclou la porta d’entrada M Anglada L’església de Sant Joan de Mataplana es troba vora l’extrem nord-occidental del terme municipal, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG 277795 S’hi accedeix per la mateixa pista forestal que condueix al santuari de Montgrony A poc més d’1 km del trencall de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, passada la casa del pla de la Molina, cal prendre, a mà esquerra, un camí que continua fins a la collada del pla de l’Espluga L’església…
reunidora de vetes
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació de la filatura del cotó per a reunir un nombre determinat de vetes o cintes provinents de la carda en un rotlle de pes constant per unitat de longitud, destinat a l’alimentació de manuars o de pentinadores.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina