Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Guillem Verger i Garau
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau 1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat espanyol…
Ernest Armstrong McCulloch

Ernest Armstrong McCulloch
© Princess Margaret Hospital / University Health Network
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de …
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…
alimentació ininterrompuda
Electrònica i informàtica
Alimentació d’un aparell, prevista perquè continuï constantment en cas d’un possible tallament del subministrament de l’energia elèctrica exterior.
Els sistemes d’alimentació ininterrompuda SAI són cada vegada més emprats en aquells equips electrònics i informàtics en què no hi pot haver en cap moment fallades de tensió per cap circumstància Els equips SAI acostumen a estar connectats off-line , és a dir que només entren en servei en fallar la tensió de la xarxa elèctrica mitjançant uns relés de commutació molt ràpids, amb un temps de commutació d’uns 5 ms De totes maneres, també és possible la connexió on-line i aleshores funcionen permanentment i no hi ha cap commutació, però això té alguns inconvenients tenen un baix rendiment i…
Preparació per al part
La preparació per al part o preparació prenatal comprèn l’aplicació d’una sèrie d’actuacions teòriques i pràctiques adreçades a millorar el control de la dona sobre els diversos factors psicològics i físics que intervenen en el part, fonamentalment destinats a reduir l’ansietat que aquest esdeveniment li pot causar i a preparar de la manera més idònia el seu organisme per a quan arribi el moment oportú El seu objectiu, en darrer terme, és aconseguir que la dona pugui collaborar activament en el procés del part, de manera que se’n faciliti el desenvolupament i es produeixi amb les mínimes…
Primeres accions davant d’una urgència
La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera…
Josep Maria Rubiralta i Vilaseca

Josep Maria Rubiralta i Vilaseca
© Werfen Group
Economia
Empresari.
Format a l’escola de negocis ESADE i a les universitats de Harvard i Stanford, fundà amb el seu germà Francesc Rubiralta i Vilaseca les empreses de capital familiar Izasa de material hospitalari 1966, i CELSA de laminats d’acer Ambdues empreses tingueren un gran creixement fins a situar-se entre els líders internacionals en els camps respectius Izasa, dirigida des del principi per Josep Maria Rubiralta, es dedicà al llarg dels primers vint-i-cinc anys de la seva existència a la distribució de productes sanitaris, especialitzant-se en el camp del diagnòstic in vitro L’any 1991…
Werfen Group

Seu corporativa de Werfen Group a L’Hospitalet de Llobregat
© Werfen Group
Partida
Grup d’empreses dedicades al desenvolupament, la fabricació i la venda de productes de tecnologia mèdica.
Fou fundat el 1966 a Barcelona, inicialment amb el nom de Izasa, per Josep Maria Rubiralta i Vilaseca , el qual en fou el president fins a l’any 2012, empresa dedicada a la distribució de productes sanitaris Multinacional de capital 100% privat i català, és una de les 10 primeres companyies mundials del mercat del diagnòstic in vitro Divideix la seva activitat en tres grans àrees material i instrumental per a la diagnosi amb aquest procediment, instrumental mèdic i instrumental científic per a la recerca L’any 1991 dugué a terme el primer pas important vers la…
Accidents infantils
Als països desenvolupats, els accidents constitueixen la primera causa de mortalitat en infants de més d’un any d’edat Als Països Catalans, cada any moren per accidents uns 600 infants menors de 15 anys És molt difícil obtenir i recopilar dades suficients sobre els accidents no mortals, però segons els estudis realitzats sobre això i tenint en compte les dades d’altres països, es calcula que els infants que requereixen assistència mèdica a causa d’accidents són uns 600000 cada any, i que prop de 2000 sobreviuen, però els queden lesions permanents Els accidents són, en general, la causa de les…
Osseja
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina