Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
desert

Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…
Els deserts i subdeserts càlids al món
Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…
Ralph Vaughan Williams
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…
Meteorologia 2017
Meteorologia
Més signes d’un clima cada cop més extrem L’any 2017 va continuar mostrant els signes inequívocs d’un clima cada cop més extrem, fet que l’Organització Meteorològica Mundial OMM va alertant de manera insistent amb els seus missatges de crida a la reducció de les emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera La manifestació més evident de l’escalfament global és, a més de la constatació de l’augment de la temperatura mitjana al nostre planeta, la significativa pujada del nombre i la intensitat de les onades de calor De nou, l’estiu del 2017 va ser el més càlid des que es tenen registres…
Meteorologia i climatologia 2010
Meteorologia
El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir També van resultar afectades,…
Meteorologia 2015
Meteorologia
Un any amb onades de calor històriques Una de les manifestacions de l'escalfament global que pateix el nostre planeta és l'augment d'intensitat i durada dels períodes de temperatures anormalment altes Durant l'any 2015, les onades de calor van ser molt freqüents i, probablement, més intenses del que calia esperar com a conseqüència del canvi climàtic que patim Com si es tractés d'un estiu avançat, ja a principi del mes de maig la península Ibèrica va assolir temperatures que van superar en més de 10 °C les normals en alguns punts van ultrapassar els 40 °C a causa d'una entrada d'aire saharià…
Informàtica 2019
Electrònica i informàtica
De nou, el 2019 hi va haver pocs canvis en les aparences finals del que suposa l’ús de la informàtica en les empreses i les activitats quotidianes de cadascú Els sistemes habituals més emprats sistemes operatius per a ordinadors i per a telèfons intelligents, navegadors, gestors de correu i altres eines habituals van mantenir les tendències anteriors i, simplement, els sistemes fins ara dominants es van consolidar Sistemes operatius, navegadors i gestors de correu Els sistemes operatius per a ordinadors van mantenir les tendències ja marcades en anys anteriors, amb un gran predomini dels…
Meteorologia i climatologia 2012
Meteorologia
El desglaç del gel àrtic s'accelera A l'estiu del 2012 el desglaç de la coberta de gel sobre l'oceà Àrtic va batre el rècord Segons les observacions dels satèllits, la capa de gel flotant a l'Àrtic va assolir el nivell més baix des que es duen a terme aquestes observacions, fa més de trenta anys La recerca d'un grup d'investigadors de l'Institut Polar Noruec va alertar de les importants repercussions derivades d'aquesta progressiva acceleració del desglaç de l'Àrtic a l'estiu, més forta del que s'esperava, com també les implicacions que pot tenir en el clima futur d'Europa La reducció de l'…
Austràlia
Paisatge prop de Pemberton, Austràlia
© Fototeca.cat
Continent
Continent situat entre 10°41´ i 39° S de latitud i entre 113°9´ i 153°39´ E de longitud.
Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…
Més enllà de l’art
L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…