Resultats de la cerca

Afiliat al Partido de Unión Republicana Autonomista, fou regidor de València 1923 El 1931 passà al Partit Radical-socialista Fou director general de mines 1933 i sotssecretari d’agricultura en el ministeri de Marcellí Domingo Diputat per Esquerra Republicana 1935, durant tota la guerra civil fou sotssecretari d’obres públiques S'exilià el 1939

Advocat, es dedicà a estudis estadístics Fou un dels fundadors d’ El Imparcial , redactor de La Revista de España i collaborador gairebé únic de La Revista General de Estadística Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines 1870-1873 i 1891-95 Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana

Monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, fou nomenat bisbe de Sogorb 1500-30 Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d’Alexandre VI Les discussions amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, foren causa que residís habitualment a València, on, durant les Germanies, tingué una actuació més aviat marginal Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí

Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars

Als Països Catalans és el cas d’Alacant i d’Oriola bisbat d’Oriola-Alacant i de Castelló de la Plana i de Sogorb bisbat de Sogorb-Castelló

El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el…

El bisbat de Segòbriga , inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s VII, al s XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb Alt Palància Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí 1176, sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb

Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la…

Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família