Resultats de la cerca

Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas de l’…

Vessant nord del Montdúver des de Xeraco Rafael Paulo El massís del Montdúver 11, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Montdúver es troba en la comarca de la Safor, i apareix com una brusca elevació que s’aixeca des de la plana costanera fins als 841 m del cim, només a 7 km de la mar A llevant, una sèrie de contraforts penyal del Ferragut, la serra de la Barsella, la muntanya de Xeresa s’avancen sobre les marjals litorals, tot emmarcant barrancs de forts pendents com els de les Fonts o Xeresa A l’extrem sud, immediatament sobre la depressió interior de Barx,…

Situació L’església parroquial de Sant Miquèu es dreça a laplaça d’Era Glèsia, estesa al costat de la carretera del port de la Bonaigua, entre la Garona i el Riu Nere, al sud-est de la població, on esdevé el nucli i centre neuràlgic de la vila Mapa 148M781 Situació 31TCH196303 FJM-AMB Església Crist, clavat en creu, esculpit en un bloc de pedra encastat al costat de ponent de l’atri, obert sota el campanar de l’església F Junyent-A Mazcuñan Al costat de ponent de l’atri, obert sota el campanar, hi ha encastat un bloc de pedra, possiblement un timpà, que té esculpit, en relleu, un Crist clavat…

Situació Vista de conjunt de les ruïnes del despoblat ECSA - J Bolòs Al vessant solell d’una petita vall situada a l’oest del poble actual de la Torre de Fontaubella hi ha restes de construccions Darrere seu, al nord, hi ha un serrat Davant, al sud, hi ha una fondalada i una font Mapa 33-18472 Situació 31TCF205543 Si anem de la Torre de Fontaubella cap a Colldejou per la carretera local T-322, havent passat un fort revolt cap a l’esquerra, surt, a mà dreta, una pista de terra Fets uns centenars de metres es troba una bifurcació s’ha d’anar a la dreta i, després de travessar uns camps d’…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…

És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fillidis arrodonits o lanceolats, de cèllules llises La seta és llarga, amb una càpsula globosa o ellipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble Molses de l’ordre de les brials, II 1 Plagiomnium undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b detall d’un fillidi x 8 2 Aulacommium palustre a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 1,5 b detall d’un fillidi x 15 3 A androgynum a aspecte general del gametòfit amb propàguls x 7 4 Bartramia pomiformis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Aiguafreda N, Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…

L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de…