És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fil·lidis arrodonits o lanceolats, de cèl·lules llises. La seta és llarga, amb una càpsula globosa o el·lipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble.
Molses de l’ordre de les brials, II. 1 Plagiomnium undulatum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 8). 2 Aulacommium palustre: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 15). 3 A. androgynum: a aspecte general del gametòfit amb propàguls (x 7). 4 Bartramia pomiformis: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 3,5); b detall d’un Midi (x 15); c detall d’una càpsula (x 15); 5 Philonotis fontana: a aspecte general del gametòfit femení i de l’esporòfit (x 2); b aspecte general del gametòfit masculí (x 2); c detall d’una càpsula (x 10).
Miquel Alcaraz.
Molses de l’ordre de les brials, I. 1 Pohlia cruda: a aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit (x 4); b detall d’un fil·lidi (x 15); c detall d’una càpsula (x 15). 2 Bryum capil·lare: a aspecte general del gametòfit (x 15); b aspecte del gametòfit sec (x 6); c detall d’un fil·lidi (x 20). 3 Rhizomnium punctatum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 5). 4 Bryum alpinum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 3); b detall d’una càpsula (x 10). 5 Rhodobryum roseum: a aspecte general del gametòfit (x 4); b detall d’un fil·lidi (x 6). 6 Bryum argenteum: a aspecte general d’un fragment de gespa (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 35).
Miquel Alcaraz.
Pohlia cruda té caulidis vermellosos (10-30 mm), erectes, simples, que formen gespes de color verd blavós brillant o verd daurat. Els fil·lidis, drets en sec i poc alterats en estat hidratat, tenen tonalitat metàl·lica i són vermellosos a la base. Els inferiors són distants, de marge enter, i els superiors, acuminats, de marge dentat. El nervi és vermellós, ample a la base, i acabat abans d’atènyer l’àpex. La seta és llarga (20-40 mm), vermellosa i flexuosa, i porta una càpsula grossa, inclinada, horitzontal o fins i tot penjant, de forma el·lipsoïdal. Viu a les escletxes de les roques i als talussos, en zones muntanyoses. És freqüent als Pirineus, i s’ha trobat també al Berguedà, Montseny i Penyagolosa. P. nutans viu en landes i boscos humits, té els caulidis més petits (10-20 mm) i un color verd mat; les càpsules pèndules poden semblar les de Bryum. Altres espècies citades als Països Catalans són P. camptotrachela, P. drumondii, P. elongata, P. longicollis, P. ludwigii, P. obtusifolia i P. proligera.
Bryum és un dels gèneres més amples dels briòfits (800 espècies al món, 28 de les quals han estat censades al nostre país). És bastant fàcil de reconèixer, tant per la forma dels seus fil·lidis, sovint ovato-lanceolats, amples, de cèl·lules poligonals, grosses i llises, de parets primes, que els donen un color verd clar (algun cop tintat de vermell), com per l’esporòfit, de característica seta molt llarga, que sosté una càpsula el·lipsoïdal i pèndula. Però si l’aspecte d’un Bryum és fàcil de copsar, la identificació de les espècies és sovint delicada, tasca d’especialistes. Veurem solament alguns exemples freqüents.
Bryum capillare forma gespes compactes, de color verd clar o groguenc per sobre, vermelloses a l’interior, constituïdes per plantes ramoses, de 10-50 mm. Els fil·lidis són cargolats en espiral en sec, erectes, una mica oberts en estat hidratat, més amples més enllà de la meitat i amb el nervi generalment excurrent en un pèl. La seta, de color vermell fosc o brunenc, sosté una càpsula també brunenca, allargada, inclinada i pèndula. És una molsa molt comuna, que forma coixins més o menys compactes sobre roques, escletxes, parets, teulades, etc., ocasionalment a terra, des de la terra baixa fins a les altes muntanyes. Presenta una ampla variabilitat. B. alpinum forma plantes robustes (fins a 60 mm, en general de 20-30 mm), de lluentor metàl·lica característica. Els fil·lidis són erectes i rígids, imbricats, de color vermell purpuri, rarament verdosos, còncaus, lanceolats, aguts, amb el nervi gruixut, de color porpra, que ateny l’àpex o l’ultrapassa. L’esporòfit és vermellós, amb seta flexuosa, càpsula estretament el·lipsoïdal, pèndula. Forma gespes de color vermell purpuri, vermell o, més rarament, verd o clapat, brillants, sobre roques silícies fresques i humides. És comú a les zones muntanyoses (Pirineus, Montseny, muntanyes de Prades, etc.).
Bryum argenteum és fàcil de distingir dels altres congèneres per les gespes denses que forma, de color blanquinós platejat, sedós, degut a la punta hialina dels fil·lidis. Les plantes (10-30 mm) tenen branques fines i julàcies (és a dir, amb els fil·lidis estretament aplicats i imbricats, com les fulletes del xiprer). Els fil·lidis són àmpliament ovats, còncaus, amb la punta hialina. Sovint estèril, pot presentar esporòfits de seta curta, càpsula al final de color sang o negrós, pèndula. Es troba, des de la terra baixa a l’estatge subalpí, sobre roques, a les escletxes del paviment, murs, sòl pedregós, jardins (sovint en els testos), camps, etc. De caràcter ruderal, nitròfil, és una de les molses més esteses en llocs habitats. Són altres espècies del nostre territori: B. algovicum, B. bicolor, B. caespiticium, B. candonianum, B. elegans, B. flaccidum, B. funkii, B. gemmiluscens, B. gemmiparum, B. intermedium, B. klinggraeffii, B. mildeanum, B. muelenbeckii, B. neodamense, B. pallens, B. pallescens, B. pseudotriquetrum, B. radiculosum, B. rubens, B. ruderale, B. schleicheri, B. torquescens, B. turbinatum i B. weigelii.
Rhodobryum (= Bryum) roseum presenta caulidis subterranis, en forma d’estoló i amb moltes radícules, que emeten branques erectes (20-50 mm), simples o ramificades a la part superior, per sota del periqueci. Els fil·lidis superiors són molt grossos (uns 10 mm), pròxims i oberts, i formen una roseta ampla, amb forma de flor, molt característica. Rarament presenta esporòfit. Viu als boscos humits dels estatges montà i subalpí, a Catalunya.
L’antic gènere Mnium, ben caracteritzat per les seves grans fulles, formades per cèl·lules sovint hexagonals, també molt grosses, ha estat dividit en tres gèneres. El primer, Mnium en sentit estricte, és representat per M. hornum, de caulidis erectes, fil·lidis allargats, amb dents dobles al marge i càpsula pèndula, i altres espècies, com M. marginatum, M. spinosum, M. spinulosum, M. stellare i M. thomsonii. Els altres són Rhizomnium, de fil·lidis enters i sense marge, d’àpex arrodonit i obtús, i Plagiomnium, de caulidis prostrats i ascendents. R. punctatum forma masses laxes, de color verd fosc o negrós, sobre terra i pedres, a les vores de camins, rierols i rius, en llocs ombrejats, frescos i muntanyosos. El caulidi (10-100 mm) és vermellós o brunenc, tomentós a la base, amb fil·lidis espaiats, amples, còncaus, el·líptics o orbiculars, sense marge, de base estreta i àpex arrodonit, en general apiculat. Els envolta un marge gruixut, vermell o brunenc. El nervi és ample i vermellós. És abundant als Pirineus, Montseny, Montserrat i Penyagolosa; a Mallorca, ha estat trobat a la Serra de Tramuntana. Tenim també R. pseudopunctatum.
Plagiomnium undulatum és sens dubte el representant més notable i freqüent d’aquest grup. Forma tapissos laxos, grossos, en talussos, riberes i sòls humífers, humits i força ombrejats. Les plantes atenyen 20-100 mm, i tenen moltes branques ascendents, erectes. Els fil·lidis basals són espaiats i amplament ovats. Els superiors, els més visibles, són, en estat hidratat (el normal), llargs i estretament ligulats, i presenten una característica ondulació transversal (com diu el nom específic). Secs, es presenten crispats, i la planta perd la seva bellesa. El marge és fortament serrat des de la base, format per 3-5 rengles de cèl·lules allargades, diferents de les de la resta de la làmina, que són grosses i hexagonals. D’un mateix punt acostuma a sortir més d’una seta, vermellosa, llarga, portadora d’una càpsula el·lipsoïdal, inclinada o pèndula. És una molsa comuna a la Catalunya Vella, citada també, més dispersa, al País Valencià i a Mallorca. Del mateix gènere tenim: P. affine, P. cuspidatum, P. elatum, P. ellipticum, P. medium i P. rostratum.
Aulacomnium palustre forma coixins de color verd pàl·lid, en torberes i sòls mullats, silícics, juntament amb espècies de Sphagnum i de Polytrichum. És comuna als Pirineus i present, però rara, al Montseny i a Penyagolosa. Els caulidis (40-100 mm) estan coberts de rizoides bruno-vermellosos. Els fil·lidis són lanceolats, erectes, amb la part superior del marge irregularment serrada, corbada. El nervi, de dors blanc brillant, desapareix abans d’arribar a la punta. La càpsula és arquejada, asimètrica, oblonga, fortament estriada. A. androgynum és sovint estèril, i presenta la part superior del caulidi estirada, nua i coronada d’un cap esfèric de propàguls, que tenen forma de porra. Viu sobre la fusta molt descomposta o sobre humus.
Meesia uliginosa és una planta molt característica, amb el nervi molt gruixut, fil·lidis estrets i obtusos, de cèl·lules grosses, que viu en llocs torbosos i vores de torrents d’alta muntanya, a Benasc i a Núria. Recentment, en una torbera del Quaternari superior, a la Garrotxa, ha estat trobada, en estat semifòssil, en uns sediments, a 2-4 m sota la superfície, una altra espècie, M. longiseta, que actualment viu solament al NE i al centre d’Europa.
Bartramia pomiformis forma gespes molt convexes, denses, de color verd pàl·lid, en vores de camins, escletxes de roques, etc., en llocs ombrejats i silícics. Els caulidis (10-100 mm) són molt tomentosos a la base, i els fil·lidis són lineato-lanceolats, densos, fins i flexuosos, i donen a la planta un aspecte delicadament escabellat. El marge és fortament dentat a la part superior. El nervi és dentat al dors, excurrent, i les cèl·lules són papil·loses. Una seta llarga sosté la càpsula, globosa, estriada, asimètrica, solcada quan està buida. Molt característica per les càpsules rodones i inclinades, viu a les zones muntanyoses del Principat; també s’ha trobat a Penyagolosa. Altres espècies semblants són Plagiopus (= Bartramia) oederi, de les roques calcàries, més esvelta, i de càpsula més petita, Bartramia stricta, de càpsula erecta, B. ithyphylla, amb la base dels fil·lidis amplament embeinadora i blanquinosa, i B. hallerana, que té l’esporòfit en posició molt lateral, amb la seta molt curta.
Philonotis fontana fa gespes de color verd clar o glauc, tomentoses a la base, formades per plantes de mida molt variable (30-100 mm), fines o robustes, erectes, amb ramificacions verticil·lades a la part superior. Els fil·lidis, drets, imbricats, còncaus, ovals, dentats i papil·losos, tenen un o dos plecs a cada costat. És una espècie dioica. Emet setes llargues (50 mm), amb càpsules globoses, inclinades en fresc, ovoides, solcades i horitzontals en estat sec, molt semblants a les de Bartramia. Viu als llocs embassats, vores de rius, fonts, prats inundats, roques molt humides, etc., des de la terra baixa a l’estatge subalpí, a tot el territori. Ph. calcarea és molt pròxima a l’anterior, però té els fil·lidis més llargament acuminats i més corbats, i forma plantes altes, robustes, de color verd pàl·lid, que es tornen fosques en envellir. Com totes les espècies del gènere, viu en llocs embassats o molt humits, en aigües calcàries, en punts de Catalunya, País Valencià i Mallorca. Altres espècies menys freqüents són: Ph. caespitosa, Ph. marchica, Ph. rigida, Ph. seriata i Ph. tomentella.