Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Les serres d’Onil i la Fontanella
Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…
composició
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a dur a terme la reproducció impresa d’un text, entre les quals s’hi inclouen el disseny, la selecció i la combinació dels elements gràfics sobre un material apte per a imprimir o suport
.
El text resultant d’aquestes operacions ha de reproduir el contingut de l’original, que pot ésser una còpia manuscrita, dactilografiada o ja impresa L’elaboració de línies ajustades, dels espais entre línia i línia i la disposició del text sobre la plana constitueixen la composició pròpiament dita, que hom pot dur a terme per diferents mitjans El primer que cal esmentar és la composició manual , en la qual l’operari colloca en un llistó metàllic componedor les peces tipus on hi ha gravats els caràcters, seguint l’ordre de l’original mitjançant el repartiment adequat d’espais en blanc entre…
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de…
Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració de la seu de Mallorca i les institucions que en depenen.
El contingut dels fons té una gran importància per a la reconstrucció de la història de Mallorca a partir del s XIII Es troba ordenat en tres grans seccions, que són llibres manuscrits, quaderns i papers solts i pergamins Cal destacar-ne algunes subseccions com les actes capitulars, els llibres de sagristia i els còdexs, entre els quals s’han d’assenyalar la Crònica de la Conquesta de Mallorca de Pere Marsili, el Liber Privilegiorum , El llibre verd , el Llibre de la Cadena i les Consuetes A més, hi incorporà la documentació de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat i el llegat…
Rafael Nogueras i Oller

Rafael Nogueras i Oller
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Gendre d’ Albert Llanas Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i La Talia Catalana El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del Modernisme, els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou i publicà a Joventut , Catalònia i Catalunya Artística , revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per la sinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la…
,
Bartomeu Fiol i Móra
Literatura catalana
Poeta, crític i articulista.
Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques…
,
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la ratlla és…
sorra volcànica
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per materials solts, trencats o polvoritzats, que deixen algunes erupcions; també es presenta a les costes continentals i de les illes oceàniques volcàniques.
Els dipòsits més endinsats a la mar i d’elements més petits són els fangs, mentre que els més propers a la costa tenen trossos més grossos i constitueixen les sorres
gegant | geganta

Gegants
© C.I.C - Moià
Folklore
Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions.
L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina