Resultats de la cerca

El 1877 es traslladà a Palma per fer els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Una vegada ordenat 1885 i llicenciat en teologia i dret canònic, ocupà diversos càrrecs de responsabilitat al si de l’Església de Mallorca fou catedràtic del seminari d’història eclesiàstica 1888, de llocs teològics 1895, d’història de Mallorca i de llengua i literatura mallorquines 1898, fou vicari general de la diòcesi 1898-1916, canonge magistral de la Seu 1905, vicari capitular sede vacante 1915-16 i degà del Capítol 1921 Defensà un integrisme radical de tradició carlina que només matisà cap…

Vida i obra De família pagesa, de tradició carlina, el 1877 entrà al seminari de Palma De bon començament, s’interessà també per la literatura i la llengua catalanes i des del 1880 collaborà en el setmanari popular “La Ignorància” El 1880 i el 1881 obtingué els primers premis literaris i a partir del 1884 va començar a la premsa local les campanyes integristes que li donaren una fama de polemista terrible i incansable Ordenat de sacerdot el 1886, fou coadjutor de la parròquia de Manacor i el 1888 el bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament…

És esmentada a partir del 1264, en què apareix en una delimitació del terme d’Oltrera Les poques ruïnes d’aquesta església, a la vora d’un còrrec, al migdia del poble, han desaparegut recentment per l’erosió del sòl

Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia…

Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els seus estudis…

Vida i obra Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lulliana El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lullià de la seva biblioteca i feu de mitjancer entre aquest i el grup lullià de París Charles Bouillé, de València Alfonso de Proaza i de Mallorca Promogué, a Alcalá, l’edició de textos lullians traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull, amb el títol Liber de mirabilibus orbis , i al castellà el…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el…