Resultats de la cerca

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia…

És esmentada a partir del 1264, en què apareix en una delimitació del terme d’Oltrera Les poques ruïnes d’aquesta església, a la vora d’un còrrec, al migdia del poble, han desaparegut recentment per l’erosió del sòl

Vida i obra Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lulliana El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lullià de la seva biblioteca i feu de mitjancer entre aquest i el grup lullià de París Charles Bouillé, de València Alfonso de Proaza i de Mallorca Promogué, a Alcalá, l’edició de textos lullians traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull, amb el títol Liber de mirabilibus orbis , i al castellà el…

Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País

Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el…

L’església de Sant Pere de Sureda, avui desapareguda, era situada al veïnat de la Clusa d’Avall, a l’esquerra de la ribera de Roma La primera menció documental d’aquesta església és de vers l’any 1300, quan en una escriptura de donació hom parla d’una peça de terra situada al terme de l’església de Sant Pere de Sureda Posteriorment dos testaments datats respectivament el 1368 i el 1375 fan menció d’aquesta capella A l’inici del segle XV, concretament l’any 1400, es consigna un altre testament, atorgat per Ramon Masdemont amb data de 22 de març, segons el qual llegava una càrrega de pa de blat…

Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia Retornat a Malloca s’ordenà de sacerdot 1683 fou canonge de la seu 1692 Rector de la Universitat Lulliana, el 1688 es veié forçat a dimitir Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca 1698, precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època