Resultats de la cerca

Aquest sistema neix i es desenvolupa arran de la Declaració de Bolonya amb els programes de mobilitat dels estudiants, per donar resposta a la necessitat de trobar un sistema d’equivalències i de reconeixement dels estudis cursats en altres països El crèdit europeu és una unitat de valoració del volum de treball total de l’alumne, expressat en hores, que inclou tant les classes teòriques o pràctiques com l’esforç dedicat a l’estudi i a la preparació i realització d’exàmens El sistema ECTS estableix en 60 crèdits el volum de feina total d’un estudiant a temps complet durant un…

Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques Treballà a l’École des Hautes Études 1906-33, com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí 1917-32 la Societat Francesa de Musicologia El 1919 succeí a A Lavignac com a editor de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti études d’histoire et d’…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal i musicologia a Viena i a Lwów, ciutat aquesta darrera on es doctorà el 1929 El 1949 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Fou deixebla de G Adler i Chybinsky Impartí assignatures teòriques a l’Escola de Música i al Conservatori de Lwów, i des del 1945 visqué a Cracòvia, on també fou professora, degana i finalment rectora de l’Escola Estatal de Música i cap del departament de musicologia a la universitat La seva aportació en la investigació musicològica se centrà principalment en la música del segle XX i destacà…

Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical 1874, on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets Per altra banda, els…

Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas

Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…

Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…

Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat…

La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI La primera forma polifònica fou l' organum , que evolucionà a través de diverses formes i procediments…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on es graduà amb el primer premi 1928 i on fou professor supernumerari 1930-34 i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa Mallorca, i féu diverses gires per l'Estat espanyol, Egipte i França El 1940 emigrà a Amèrica Exercí la docència al Conservatori Nacional de Panamà i a les universitats de Saint Augustine Florida i de Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom pel de Leopoldo Cardona de Bergerac És autor de composicions de música…